Avui és l’inici d’un procés. Comença la gestació d’una candidatura popular i de base que irrompi a les eleccions municipals del 2015 per capgirar Barcelona de dalt a baix. Més de 200 persones s’han aplegat avui a l’Escola Mediterrània de la Barceloneta per debatre sobre el model de la Barcelona aparador, allunyada de les necessitats de les ciutadanes.

La jornada s’ha obert amb la intervenció del mestre i activista cultural David Caño, que ha denunciat la “marca Barcelona” i com l’Ajuntament mercantilitza la nostra ciutat i la converteix en un producte, sense tenir en compte les necessitats reals i distorsionant la vida en comú i la vida quotidiana de les seves veïnes, com si forméssim part del pack del producte, sense capacitat de gestionar ni decidir.

Gala Pin, activista del moviment veïnal de la Barceloneta, que ha presentat el marc d’espais formals de participació que habilita l’Ajuntament, tot remarcant que són espais buits de poder decisori real que “busquen fer corresponsables les entitats de les decisions que pren l’administració”, sense atorgar-los un pes real en la gestió de la ciutat. Espais com els consells de barri, òrgans oberts a tot el veïnat, són una eina amb moltíssimes potencialitats en termes de democràcia radical, però actualment són únicament orientatius i no vinculants. A més a més, la seva configuració no s’adapta al tarannà de cada barri. Gala Pin posava un exemple clar: als consells de barri del Raval no hi ha traductor d’urdú, malgrat el pes comercial i social de la comunitat pakistanesa.

“Els beneficis que genera el turisme tenen una repercussió zero envers la ciutadania”. Així de contundent s’ha mostrat Eva Fernàndez, expresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), en la seva ponència sobre els sectors econòmics potenciats des de l’Ajuntament. “Es relaciona el turisme amb la creació d’ocupació, tanmateix l’ocupació en el sector hoteler va caure un 6% l’any passat”. La gestió del turisme és, precisament, un dels grans conflictes entre el consistori i els habitants de la ciutat, en primer lloc per les molèsties que genera l’allau de visitants, però també perquè els beneficis que aquests generen reverteixen pràcticament en la seva totalitat en el sector privat, no en els serveis públics per a la ciutadania. Així s’explica, segons l’expresidenta de la FAVB, que l’Ajuntament hagi recaptat més de 139 milions d’euros de beneficis l’any 2013, mentre el preu del bitllet dels transports públics augmenta inexorablement any rere any.

El sociòleg Jordi Estivill ha dedicat la seva intervenció a analitzar la situació dels sectors més perjudicats per la crisi i per la gestió elitista i desigualitària de la ciutat, aquells sectors a qui el consistori s’entesta a amagar per a no embrutar la imatge idíl•lica que ven als turistes. Estivill ha fet una forta a crítica a la concepció actual dels Serveis Socials i al tractament que es fa de la pobresa com a quelcom que afecta de forma individual. “Si es tracta la pobresa de forma aïllada i no col•lectiva no s’identifiquen les seves causes i no se n’hi pot donar una solució. La pobresa és estructural, no s’ha d’individualitzar”. Una pobresa que, segons l’expert, afecta de forma especialment crua a les dones, les migrades, el jovent i la gent gran.

La jornada continua amb la creació de grups de debat sobre la cultura política de lluita i autoorganització veïnal que ha de posar les bases del nou model de ciutat.