Contaminació atmosfèrica: contra la inacció de la Generalitat i l’Ajuntament, volem accions!

El darrer dimarts 11 de març, la CUP de Barcelona va organitzar una xerrada sobre la contaminació atmosfèrica a l’Àrea de Barcelona, ja que volíem conèixer els seus efectes sobre la salut i quines alternatives i accions es poden dur a terme des del municipalisme. Més de 60 persones hi van assistir, participant activament del debat final i escoltant les intervencions d’experts reputats en la matèria, representants de col·lectius i entitats que treballen, des de diferents angles, el tema.

Així, en Xavier Querol, investigador de IDAEA-CSIC, ens va fer una descripció concisa dels contaminants, els quals superen els límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut a l’Àrea de Barcelona, tot comparant el panorama de contaminació amb diverses ciutats europees i assenyalant al vehicle privat com a màxim causant d’aquestes.

En Jordi Sunyer, metge i director del CREAL, entre altres coses, va posar sobre la taula que, en el món de la recerca i la sanitat, es considera que la contaminació atmosfèrica és avui dia el problema ambiental que més afecta l’esperança i qualitat de vida de les persones. No obstant això, aquest problema encara no es percep com a tal per la majoria de població encara que és qüestió de temps que aquest neguit en el món acadèmic i sanitari es tradueixi en una legislació més estricta. A més, va fer una descripció dels problemes de salut derivats de la contaminació atmosfèrica.

En Ricard Riol, de la PTP, ens va descriure la situació del transport públic a Barcelona i quines alternatives serien possibles per contribuir a disminuir de forma important aquests contaminants. Des del seu punt de vista, estem en un moment clau per poder canviar el model de transport de la ciutat. La Núria Vidal de Llobatera ens va explicar què ha fet i està fent Ecologistes en Acció respecte a aquest tema i va posar èmfasi també en altres orígens de la contaminació atmosfèrica, a banda del transport privat, com el transport de mercaderies o l’estacionament de creuers al port de Barcelona. Finalment, en Guillermo Rojo va explicar el projecte de Recreant Cruïlles, un exemple de proposta de barri a l’Eixample que, entre altres objectius, pretén un reapropiament de l’espai dedicat al vehicle per a ús del veïnat.

Tots els ponents van coincidir en remarcar la importància d’aquest problema ambiental, els greus efectes sobre la salut i la inacció de l’administració catalana i dels ajuntaments, en concret de l’Ajuntament de Barcelona, per dur a terme accions efectives que realment redueixin els contaminants atmosfèrics. I més quan hi ha exemples de moltes experiències i accions endegades per administracions de ciutats europees i americanes que han permès reduir la contaminació. En definitiva, no hi ha res a inventar i, a Barcelona i la seva àrea d’influència, s’ha fet poc o res per solucionar aquest problema. Cal que per poder avançar es reconegui el problema tant socialment com des del món polític.

En el debat posterior, que no fou tan llarg com hauríem desitjat, es va obrir la paraula als assistents. Es va parlar del problema del soroll, de la inacció de l’administració, de les superilles, de què podria i hauria de fer la CUP, de la perplexitat del no reconeixement del problema (en paraula d’un dels participants) per l’alcalde Trias, que és metge de professió, etc.

Val a dir que la intervenció més sentida i emotiva va ser la d’una veïna de l’Eixample que es va oferir per explicar-li a l’alcalde Trias el càncer de pulmó que està patint, el qual els metges han relacionat directament amb la contaminació atmosfèrica. Aquesta persona va explicar que si se’n surt de la malaltia, i així ho esperem, haurà de marxar a viure fora de Barcelona i ella no està disposada a renunciar a la ciutat que tant estima. Tot un exemple de valentia i claredat. Si ens llegeixes, moltíssimes gràcies per la intervenció, endavant i força.

Des de la CUP de Barcelona ens toca ara plantejar-nos com seguir lluitant contra la contaminació atmosfèrica aquí i arreu, tot difonent el problema per tal que s’esdevingui una percepció social real, denunciant la inacció de l’administració i, sobretot, proposant alternatives per actuar-hi en contra. I tot això ho volem fer treballant braç a braç amb els experts, col·lectius i entitats que, amb el seu treball i experiència, han adobat el camp de la lluita contra la contaminació atmosfèrica.

Demanem a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments, en especial a l’Ajuntament de Barcelona, que reconegui aquest important problema de salut per la seva població i li exigim, des d’ara mateix, sense dilacions ni esperes, accions contundents i efectives per reduir el transport privat a la ciutat i qualsevol altra font important de contaminants. És clau que hi hagi una oferta per desplaçar-se amb mitjans sostenibles, en especial amb transport públic, i a preus populars. Com va sorgir durant el debat, un transport ràpid, eficient i confortable. D’aquesta manera, no només recuperarem l’aire que respirem i millorarem la qualitat de vida, sinó que ens permetrà reapropiar-nos de l’espai públic i millorar les relacions socials.

I es pot fer, no és cap utopia, tal com s’ha demostrat a moltes altres ciutats i viles a Europa. No calen plans exageradament complexos, innovadors i amb etiquetes buides de contingut: només amb accions de gestió, fàcils i d’execució immediata, amb grans dosis de sentit comú i amb un esforç de pedagogia i valentia. Ara que han donat un premi europeu per la seva innovació a l’Ajuntament de Barcelona, no deixa de ser xocant que Barcelona sigui un dels pitjors exemples a Europa respecte a la contaminació atmosfèrica. Sr. Trias, tu tries. Sr. Mas, actuï.

Volem solucions. I les volem des d’ara mateix.

març de 2014