La Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou s’omple amb prop d’un centenar de persones per compartir anàlisis i visions crítiques amb el model de ciutat que s’ha desenvolupat les darreres dècades des de l’Ajuntament i amb la “Marca Barcelona” que s’ha promocionat. 

El passat divendres 21 de febrer la CUP de Barcelona convocava a una conferència on s’exposava una anàlisi crítica de la “Marca Barcelona”. Un acte que concloïa amb, alhora que marcava el punt de partida de, la presentació de la que serà, junt amb la campanya “Radicalitzem la democràcia”, la campanya política de la CUP de Barcelona. Una campanya que abordarà “la construcció d’un model estratègic i d’inversió econòmica diferent per a Barcelona” sota la premissa de construir una ciutat solidària i de les persones.

La conferència va comptar amb les intervencions d’Albert Recio (economista, professor de la UAB), Mercè Tatger (geògrafa, professora de la UB) i Maria Favà (periodista). 

• Albert Recio realitzà una contextualització històrica de les dinàmiques econòmiques que han caracteritzat les darreres dècades Barcelona, i en extensió l’Estat espanyol. Arrel de la crisi industrial del sector secundari durant els 70’ s’ha anat desenvolupant un procés de “desindustrialització” que ha caracteritzat el model productiu de ciutat en el “mercat interior”. Segons l’economista, és des de llavors que el projecte de creixement que s’ha desenvolupat a la ciutat, emmarcat com a “model Barcelona” s’ha traçat des d’una lògica neoliberal. Una estratègia que, segons els professor, no creu que estigués gaire planificada per les elits empresarials i governamentals, ans al contrari, creu ha estat una estratègia que s’ha anat donant forma sobre la marxa. Des dels Jocs Olímpics’92 com a projecte immobiliari i especulatiu amb el sòl fins al paradigma del 22@ com a projecte urbanístic per a proporcionar infraestructures i facilitar condicions per a l’atracció d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. El debat aportà unes conclusions al voltant del biaix ideològic de les estratègies d’inversió econòmica de la ciutat, impregnades per la voluntat de l’aparença de “modernitat” i “innovació” de cara a l’exterior: alta tecnologia, smart city, Mobile World Capital...

• Mercè Tatger desgranà l’origen i significat de l’anomenada “Marca Barcelona”, el que entén com a mer “eslògan” per a la dinàmica d’organització d’esdeveniments de ciutat encarats a l’exterior, dinàmica des de la qual s’ha desenvolupat el “màrqueting”, relacions públiques, relacions comercials,... Segons la geògrafa, aquesta marca s’enllaça amb l’eslògan “la millor botiga del món”, estrictament referida a les botigues de luxe, a les cadenes comercials instal·lades als centres i eixos comercials de totes les capitals europees; un eslògan que també enllaça amb l’hostaleria i la restauració com a sectors estratègics en l’àmbit urbanístic i productiu de la ciutat. La professora universitària visibilitzà com el mode de gestió de la ciutat s’ha orientat com si fos el d’una empresa, no considerant a les persones i prenent com a element central i prioritari la “venda” i el “capital”. Un mode productiu de Barcelona que ha fet esborrar de l’imagini col·lectiu la “indústria” per centrar com a única sortida productiva el sector serveis i, concretament, el turisme. El debat aportà unes conclusions al voltant de la consideració de que és a partir del 1985 amb la designació olímpica que l’orientació econòmica i urbanística a Barcelona no s’ha redreçat, primer generant valor (especulant) mitjançant el sector immobiliari i després mitjançant el turisme. Una estratègia d’inversió orientada als grans propietaris del sòl, empresaris i professionals internacionals de gran rellevància internacional, sense cap consideració, debat o reflexió participada per la ciutadania.

• Maria Favà, finalment, aportà l’enfoc històric més micro sobre l’àmbit comercial a Barcelona. La periodista situà les implicacions socials, econòmiques i patrimonials que aporten les petites botigues i el comerç de proximitat pel que fa a cohesió social i memòria històrica dels barris i de la ciutat en el seu conjunt. Des de la crítica a la facilitat i permissivitat des de l’Ajuntament a l’assentament de cadenes multinacionals en la distribució de béns i serveis ja sigui en centres comercials o en eixos comercials, la ponent caracteritzà el tipus de comerç que defineix les petites botigues: una forma de vida, coneixement del producte, atenció personalitzada, vinculació amb el veïnat i arrelament local. Una tipologia de comerç que amb la globalització, la no priorització i reforçament del petit comerç per part de les polítiques públiques, ara, 20 anys després del decret Boyer, quan s’acaba la seva moratòria, es veu en un greu risc de desaparèixer. El debat aportà unes conclusions entorn als interessos de “ciutat” de la Marca Barcelona que han passat per sobre dels interessos socials, i en aquest cas, de la xarxa i entramat comercial de proximitat. Un context en el que Ajuntament, bisbat i propietaris particulars han contribuït fent mobbing per beneficiar-se immobiliària i econòmicament. La ponent va acabar posant l’exemple de Siena com a ciutat on es va decidir no permetre l’obertura de cadenes de menjar ràpid, per tal de preservar el teixit comercial propi. 

A continuació, des de la taula, es presentà els objectius que es proposa la CUP de Barcelona amb l’endegament d’aquesta nova campanya “Recooperem l’economia”: (1) desacreditar el model productiu i estratègia d’inversió econòmica que desenvolupa l'Ajuntament de Barcelona; (2) conèixer models, experiències i propostes de municipalització d’empreses de producció d’energia o béns i serveis socials bàsics, i d’altres impulsades des de l’economia social i solidària i el cooperativisme; per, finalment, (3) desenvolupar una proposta programàtica d’estratègia productiva i model econòmic per Barcelona.

Altres enllaços relacionats:

• Anàlisi crítica del model productiu i estratègia d’inversió econòmica de l’Ajuntament de Barcelona: http://barcelona.cup.cat/pagina/recooperem-l%E2%80%99economia