El Centre Cívic Pati Llimona de Ciutat Vella acull el debat entorn a la participació política de la ciutadania en la confecció de pressupostos públics com sobre les propis barreres socials que impedeixen una participació real. 

El passat divendres 6 de juny la CUP de Barcelona en el marc de la campanya “Radicalitzem la democràcia-Construïm la ciutat participativa” organitzava la 3a jornada de debat sobre el model democràtic  de presa de decisions per a la ciutat de Barcelona. Concretament, una jornada enfocada en “les barreres socials i econòmiques a la participació política i les experiències de pressupostos participatius impulsats per diversos ajuntaments com els de Porto Alegre, Donosti i Vilafranca”. 

En la primera de les conferències Jordi Muñoz i Bruna González situaven el debat en les formes i mecanismes per a combatre i eliminar les barreres socials a la participació política per part de la ciutadania. 

· Jordi Muñoz introduí una anàlisi al voltant dels condicionants i necessitats que determinen la participació política per part de la ciutadania. El membre de l’IGOP plantejava que la participació es dóna “perquè es vol”, “perquè es pot” i/o “perquè et conviden” a fer-ho, i sempre va marcada per una disponibilitats que ho permetin: el temps, els recursos i les habilitats. En aquest sentit  apuntava que la participació estava estretament relacionada amb el nivell d’estudis i la capacitat adquisitiva, però també en base al nivell d’exigència de temps i dedicació d’aquesta. Les desigualtats socials i les desigualtats polítiques es retroalimenten. Així doncs, el politòleg apostava en promoure l’educació i el coneixement polític per tal de garantir una alta participació política, de la mateixa manera que els mecanismes per a facilitar la participació desenvolupats per varies administracions mai han estat prolífiques. Finalment va plantejar un interessant mesura a debatre que sí que aconsegueix la alta participació: el vot obligatori, una mesura aplicada a Grècia, Bèlgica, Luxemburg, Xipre, Argentina, Urugauai, etc. Aquesta mesura elimina les desigualtats en la participació, augmenta el coneixement polític, converteix l’abstenció (vot nul) en una opció i abarateix les campanyes electorals (serveixen per a la mobilització front l’abstenció) tot i que per contra limita la llibertat individual, augmenta el vot “irreflexiu” o comprat i té dificultats per a l’aplicació.

· Bruna González, per la seva banda, enfocà la seva introducció en la participació des dels col·lectius i agents socials que desenvolupen acció política de forma quotidiana. L’antropòloga posà sobre la taula un ampli de ventall dels condicionants a valorar i reflexionar per a aconseguir ampliar la participació política. Condicionants en clau “racial”, funcional, d’edat, de classe (pensant en persones que des de joves han hagut de treballar) i de sexe/gènere (una participació fins als 30 anys formalment igual, però no real). Trencar amb aquests condicionants requereix d’un sobreesforç i d’unes mesures. Unes mesures relacionades amb la mobilització i la comunicació, i amb la necessitat de garantir una “interpel·lació adequada”, una “consideració de la diversitat funcional” i en una “efectivitat temporal” respecte a la presa de decisions.

En la segona sessió Carles Riera, Joxepa Bernaetxea i Llorenç Casanova plantejaren les possibilitats i dificultats de com desenvolupar des d’un ajuntament la confecció de pressupostos participatius, concretament des de les experiències de Porto Alegre, Donosti i Vilafranca del Penedès.

· Carles Riera contextualitzà la iniciativa de pressupostos participatius de Porto Alegre, en un moment de mobilitzacions de transformació social i de govern del Partit dels Treballadors i amb una perspectiva de canvi social i polític en clau de transformació local. Segons el president del CIEMEIN, cal diferenciar aquesta experiència d’altres que han partit d’una aplicació gestionada i controlada des de les institucions i que tot i destinar-li fortes inversions en tècnics els resultats participatius són molt pobres (p.e. Perú). Aquesta experiència a Porto Alegre anava acompanyada d’una política fiscal progressiva que dotava d’un major pressupost. Des de 1988 fins a 2008 s’han pressupostat participativament 700M$, incidint fins a un màxim del 25% anual d’aquest i mobilitzant unes 1.000 associacions i 100.000 persones (10% població) activament. L’exposició concloïa que els pressupostos participatius esdevenen en un instrument útil, eficient, que fomenten l’associacionisme, la participació i cultura política en la societat, una redistribució i igualtat en la inversió pública i més racionalitat en l’assignació de recursos públics que des de la via tecnocràtica.  

· Joxepa Bernaetxea introduí l’experiència de pressupostos participatius duta a terme a Donosti (185.000 habitants) els darrers tres anys. L’assessora d’EH Bildu explicà que aquest projecte pretén empoderar al poble i l’estratègia es basa en la descentralització a les comunitats (barris), que esdevingui una eina útil i democràtica però que aconsegueixi ser un canvi estructural i de cultura política, esdevenint irreversible. Aquest procés, va recalcar, necessita de metodologia i legitimació social, i aquest cas concret no consisteix tant amb un procés de democràcia directa o de consulta, sinó de debat, de democràcia “dialògica”. La metodologia consisteix en dues trobades a cada barri (18) on en una es presentava el procés i detectaven necessitats i en l’altra es debatia sobre 4 propostes temàtiques (inversions, gestió econòmica, equipaments i gestió administrativa). Porto Alegre es va fer en base a 16 districtes i 6 temàtiques. El pressupost participatiu de Donosti del 2013 contempla el 12% (5,5M€) del total. En aquest sentit també es va apuntar a les dificultats a l’hora de vetllar per a les necessitats de les minories, a la participació col·lectiva versus participació individual, a les limitacions tècniques i pressupostàries davant les propostes, com també a l’alta partida pressupostària que suposa el manteniment de la via pública.

· Llorenç Casanova contextualitzà l’experiència duta a terme a Vilafranca del Penedès, un municipi governat per PSC, després per CiU, i a l’actualitat entre PSC-CiU. El regidor de la CUP advertí que els pressupostos a aprovar a l’Ajuntament poden contemplar la participació, etc, però no  és una garantia per a la seva aplicació, acaba depenent de la voluntat política, i en tot cas requereix del seguiment des de la oposició. L’Ajuntament no és un parlament, és presidencialista, es poden aprovar mocions però no cal que es desenvolupin. En aquest sentit, el 2007 es pressupostaven participativament 300.000€ (0,5-1%) del capítol d’inversions, que al final no van existir. La intervenció concloïa que és imprescindible la legitimació social del procés participatiu, i els interessos partidistes que apareixen quan hi ha eleccions pel mig, contaminen el procés. Així mateix, és imprescindible el retorn del procés participatiu a les persones participants, alhora que traduir la informació complexa d’aquest.

Amb la realització d’aquesta tercera jornada de debat de  la campanya “Radicalitzem la democràcia” des de la CUP de Barcelona es tanca el cicle d’activitats de coneixement de models, experiències i propostes municipals per al trencament amb les lògiques de democràcia representativa i participació llunyana i passiva promogudes des de l’Ajuntament de Barcelona. De cara al setembre, des de la  CUP de Barcelona, es plantejarà una proposta concreta de model propi de presa de decisions polítiques a desenvolupar des de l’Ajuntament de la ciutat per tal de sotmetre-la públicament a debat i modificació.

Altres enllaços relacionats:

· La CUP presenta al·legacions al nou reglament de participació ciutadana: http://barcelona.cup.cat/noticia/la-cup-presenta-al·legacions-al-nou-reglament-de-participació-ciutadana 

· La 2a jornada “Radicalitzem la democràcia” apunta alternatives participatives en els processos de presa de decisions: http://barcelona.cup.cat/noticia/la-2a-jornada-“radicalitzem-la-democràcia”-apunta-alternatives-participatives-en-els 

· La primera jornada “Radicalitzem la democràcia” desborda les expectatives: intervencions i aportacions del debat: http://barcelona.cup.cat/noticia/la-primera-jornada-%E2%80%9Cradicalitzem-la-democr%C3%A0cia%E2%80%9D-desborda-les-expectatives-intervencions-i

· Acció de la CUP de Barcelona al Ple municipal per presentar la campanya “Radicalitzem la democràcia”: http://barcelona.cup.cat/noticia/acci%C3%B3-de-la-cup-de-barcelona-al-ple-municipal-presentar-la-campanya-%E2%80%9Cradicalitzem-la 

· Crítica als òrgans de participació política de la ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona: http://barcelona.cup.cat/pagina/radicalitzem-la-democr%C3%A0cia