El Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris queda superat per més d’un centenar d’assistentes, i el vespre queda curt per a les 5 hores de debat i intercanvi d’opinions i perspectives.

Aquest dissabte 16 de novembre la CUP de Barcelona engegava el Cicle de Conferències de la campanya “Radicalitzem la democràcia”. Una campanya presentada en una irrupció de la CUP al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 18 d’octubre, i que té per objectiu final generar una proposta programàtica de model de presa de decisions directa, participativa i deliberativa per la ciutat de Barcelona.

La primera de les conferències situava el debat en els moments de ruptura, en els contextos d’incertesa governamentals. Jordi Martí, Xavier Domènech i Fidel Lora introduirien elements per a la reflexió sobre “les ruptures constituents i el paper del municipalisme”.

 Jordi Martí situà exemples d’instants històrics de referència que cal tenir en compte a l’hora d’abordar els contextos de posada en qüestió del “poder” de les institucions: guerra dels remences i el període de la guerra civil espanyola (1936-39). El sindicalista de la CGT i militant de la CUP de Tarragona fixà com a elements fonamentals a tenir en compte en els processos de ruptura la relació entre institucions: mercat (producció econòmica), estat (administració política i jurídica), mutualitat (espais d’autogestió, autoorganització i cooperativisme). I recordà el retrocés que suposa en aquests períodes revolucionaris la estatalització dels espais de mutualitat. El debat aportà unes conclusions orientades en la necessitat de potenciar la unitat popular com espai de mutualisme que sigui autònom, que estigui al marge, de la institució pública-estatal, perquè en cas de canvi “d’orientació política” de l’estat, l’espai d’autoorganització popular no desaparegui. La institució pública hauria d’ajudar a l’enfortiment de la unitat popular (dels espais populars al marge de la institució), i fer-ne d’altaveu social d’aquests.

Xavier Domènech també situà dos instants històrics de processos de ruptura però des d’una perspectiva municipalista: la II República Espanyola i la “transició espanyola” de 1975-79. El professor d’Història de la UAB remarcà la rellevància del poder municipal com a element de ruptura política. Un element que provocà la caiguda del règim borbònic el 1931 i que durava des de 1874. I un element que preocupava al règim franquista de transició: fet que s’evidencià amb la suspensió de les primeres eleccions municipals estatals fins al 1979, posteriors a unes generals (1977), referèndum constitucional (1978) i segones generals (1979). El debat aportà unes conclusions orientades a la rellevància del municipalisme com a element clau en els processos de ruptura del regim constituït i en els processos constituents de nous règims. Uns processos constituents que han de partir de candidatures municipals que encara que siguin diferents comparteixin una “marca comuna” de pràctica política programàtica.

 Fidel Lora esquematitzà tres moments en l’orientació política del PSUC en tant que organització hegemònica antifranquista i de les classes populars i treballadores en un moment de ruptura com el de la transició. El membre de la Trobada Alternativa de 9Barris concretà una primera etapa de “partit de quadres” en la clandestinitat, una segona de partit organitzador de la societat civil (articulador dels moviments socials i la vida col·lectiva) i una tercera orientada a la competència electoral i negociació en l’administració pública. Un tercer moment que esdevindria en la ruptura i fragmentació del PSUC. El debat aportà un balanç que posava de relleu la rellevància d’articular les lluites socials i els espais associatius en un contrapoder, i que la representació institucional pública no vagi en detriment (o abandonament) de l’autoorganització popular. Conclusions orientades en la idea que el projecte d’unitat popular no pot ser només electoral, i on la representació institucional no pot pretendre “representar” per delegació de responsabilitat política, sinó que ha de pretendre “polititzar” a un subjecte social “polititzat” (amb capacitat d’autoorganització política).

En la segona de les conferències el debat es desplaçava a les teories de la democràcia i als processos de democratització. Raimundo Viejo i Pablo Iglesias introduirien elements per al debat i la reflexió sobre el discurs i la pràctica política a l’hora d’abordar la “crisi del règim de 1978 i el camí cap a un procés de democratització de la democràcia”.

 Raimundo Viejo començà trencant una llança sobre els “cognoms” que s’utilitzen entorn a la democràcia, referint-se a que tot model de presa de decisions democràtic conté tres parts: participació, representació i deliberació. Està en el pes i la preponderància d’una d’aquestes vers les altres el que defineix el model de democràcia. El professor universitari de Ciència Política introduí i exemplificà diverses formes i espais on es pot (i de quina forma) desenvolupar la participació, representació i deliberació política. Remarcant la rellevància de la poca reflexió social sobre el “rendiment de comptes”, on els Verds a Alemanya als 80’ o la CUP a l’actualitat han iniciat mecanismes interns de no professionalització, però que cal estendre a nivell general en la cultura política de la societat i integrar-les en la institució pública. El debat posterior aportà diverses reflexions i apostes per com afrontar la crisis de legitimitat que pateix el règim: crisi institucional de la monarquia i dels partits i crisi d’institucionalitat d’aquestes (l’organització i democràcia interna d’aquestes).

Pablo Iglesias exposà diverses formes de “fer política” a la institució pública, mostrant les diverses contradiccions de totes elles i incitant a reflexionar sobre si aquestes contradiccions són inherents i necessàries per a tota pràctica revolucionària. El professor universitari i presentador del programa La Tuerka introduí com a exemple de reconfiguració dels estaments d’execució del poder en el “Cop d’estat del 23-F” de 1981, que qualificà de “procés consensuat entre les elits econòmiques”. Amb aquest exemple es visualitzà la rellevància de l’estat com a instrument de transformació política, en tant que únic instrument que té el poble per a legislar. El debat que s’originà va aportar matisos, concrecions i alternatives que ajudaren a mostrar la diferència entre “tenir el govern” (ostentar el règim de les institucions públiques legisladores) i “tenir el poder” (ostentar una majoria social, el contrapoder, organitzada popularment al marge de la institució pública). Un debat que culminà amb la qüestió permanent i latent de qualsevol procés de revolució que és saber “quin és el moment precís en el que es té el suficient poder per governar?”.

Les següents jornades de debat “Radicalitzem la democràcia” que es desenvoluparan durant al campanya tractaran per una banda les experiències de processos participatius en la presa de decisions: dutes a terme des del municipalisme alternatiu català i dutes a terme a Bolívia, Veneçuela i Suïssa. I per altra banda, les experiències en relació a les mesures per desenvolupar pressupostos participatius a Porto Alegre o Donosti, i les dificultats i barreres socials que cal considerar per a un desenvolupament igualitari de participació política.

Altres enllaços relacionats:

Acció de la CUP de Barcelona al Ple municipal per presentar la campanya “Radicalitzem la democràcia”: http://barcelona.cup.cat/noticia/acci%C3%B3-de-la-cup-de-barcelona-al-ple-municipal-presentar-la-campanya-%E2%80%9Cradicalitzem-la

 Crítica als òrgans de participació política de la ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona: http://barcelona.cup.cat/pagina/radicalitzem-la-democr%C3%A0cia