Eixample: sobre la construcció de discursos i definició de prioritats
El passat 4 d’octubre es celebrava el primer Plenari de Districte sota el mandat de Convergència i Unió, després de la gairebé protocol·lària presa de possessió feta abans de l’estiu.
Una i altra sessió ens servien per tal que el regidor Gerard Ardanuy i la portaveu del grup municipal de CiU, Maria Teresa Pitarch, dibuixessin les prioritats polítiques per als propers anys. La “seguretat ciutadana” entrava de ple a l’agenda política com una prioritat. El PP s’hi afegia alegrement amb reiterades crítiques a la venda ambulant a les Glòries, els furts al metro i als turistes. La motivació de tot plegat? Dades com les que presenta l’Ajuntament de Barcelona als darrers anuaris i que situen a l’Eixample en segona posició rere Ciutat Vella en la ràtio de “delictes per habitant”. Ara bé, vistes les dades un es pregunta quins són aquests “delictes”, així com si es té en compte que una cosa és el dia a dia a nivell veïnal i l’altre els grans eixos comercials i turístics amb totes les conseqüències que això comporta.
En tot cas, els darrers mesos el govern del Districte ha anat per feina en aquest camp i conseqüentment se’n vanta. A dia d’avui, i malgrat la reconeguda manca de finançament, l’Eixample ha incorporat 64 nous membres de la Guàrdia Urbana, impulsa patrulles mixtes amb els Mossos d’Esquadra a les línies de metro i es segueix abocant recursos a la operació “Cel Obert”, consistent en patrulles policials als carrers, places i també als interiors d’illa de l’Eixample. Desgraciadament, no veiem que s’aposti per la presència d’educadors al carrer o d’ampliar els serveis de neteja.
No ens sorprèn, doncs, que l’Ajuntament es dediqui a fer notes i comunicats sobre les actuacions policials als nostres barris. Així, els darrers dies es publiquen a diferents mitjans (La Vanguardia, BTV, Europapress…) un seguit de dades sobre intervencions policials fetes a l’Eixample amb titulars tant suggerents com “La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra lliuren 700 menors als pares per consum de drogues o alcohol”. Sota els titulars, veiem que es parla d’un agregat de dades durant els darrers tres anys o que trobem altres “delictes” a sancionar com ara sorolls al carrer, infraccions a l’hora de passejar el gos, grafittis o bé sobre “l’ús intensiu de l’espai públic” (sic). Cadascú pot extreure’n les seves conclusions.
Des del nucli de l’Eixample de la CUP de Barcelona considerem que l’equip de comunicació del Sr. Ardanuy sols es preocupa per donar sortida a aquests fets, en un perillós exercici de sobredimensionar unes problemàtiques per damunt de les que realment preocupen al veïnat, i on es barregen naps amb cols, o dit d’una altra manera, botellons en un interior d’illa amb allunatges a joieries de Passeig de Gràcia.
Conseqüentment, observem com des del govern al districte en cap cas es fa referència als debats oberts sobre retallades socials que afecten especialment a l’àmbit sanitari (Hospitals 2 de Maig, Sant Pau i Clínic així com els serveis d’urgències als ambulatoris) ni a seguit d’equipaments i serveis pendents d’anys ençà (especialment en matèria d’escoles bressols, instituts, centres per a gent gran i habitatge protegit) i de les quals existeix consens en considerar una necessitat. Al nostre entendre, invisibilitzar aquestes qüestions no ajuda a afrontar-les.
Des de la CUP de Barcelona considerem que garantint el dret a l’habitatge, a l’educació i a la salut, i implicant al veïnat en totes aquelles polítiques de caire comunitari, com és la mateixa gestió de l’espai públic, s’avança molt més en matèria de cohesió social i qualitat de vida que no pas a cop de patrulla policial.