El passat 2 de desembre va tenir lloc l’audiència pública de pressupostos i ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. L’espai escollit fou el d’una sala com de premsa que es va quedar curta davant l’allau de persones que van assistir-hi. Primer error del govern municipal al no preveure un espai més gran on hi capigués tothom. Potser no s’esperaven tant d’interès i tenien poca confiança en la voluntat de participació dels veïns de la ciutat. 

L’audiència va començar amb la presentació de la regidora Sònia Recasens. Va continuar Carles Agustí, Comissionat Participació Ciutadana i Associacions i finalment va ser el torn del gerent de l’Ajuntament que va fer una explicació amb les idees més importants del pressupost i de les ordenances fiscals. Una explicació molt tècnica que no va agradar gaire als assistents a l’acte. 

El punts més importants del nou pressupost i de les ordenances fiscals són:

• Congelació de l’IBI

• Reducció de l’impost de vehicles i també de plusvàlues sobre transmissions patrimonials

• Augment de les taxes sobre serveis públics

• Reducció de les despeses per evitar nou endeutament

Passat el torn de presentació va ser el moment dels representants dels altres partits polítics, tots menys ERC que no va enviar-hi cap regidor. No s’entén com en un procés on la veu l’han de tenir els veïns els altres partits amb representació tinguin un espai de paraula que es va fer llarg i que només va servir per reproduir les batalles polítiques habituals al ple de l’Ajuntament. Cal destacar la defensa de la gestió anterior a càrrec de l’Assumpta Escarp del PSC i del representant d’ICV. També destacable va ser la intervenció del representant del PP que es va vanagloriar d’haver fet modificar les propostes inicials de CIU al voltant de les taxes i impostos i valorant que la proposta final era la que volia el PP. Amb això queda tot clar... 

Llavors va ser el torn de les intervencions dels veïns i veïnes. El tema destacat va ser la queixa per la manca d’inversió municipal en escoles bressol. Hi va haver una protesta d’un grup de treballadors de l’educació que van queixar-se de la manca de seguretat laboral i la manca d’inversió en noves escoles. La única resposta de la regidora va ser que estaven estudiant la situació però que en cap cas es podia mantenir la inversió feta els últims anys i que es donaria prioritat a concertar places privades en detriment de la creació de noves places públiques. 

Altres aportacions veïnals van ser sobre la falta de transparència dels pressupostos i el seu seguiment, la reducció de partides pressupostàries per serveis assistencials,  etc. 

Els dos representants de la CUP assistents a l’acte van participar-hi encarant la seva intervenció en dos temes: el procés participatiu i les taxes i impostos. Per la banda del procés participatiu la CUP va voler denunciar la fal•làcia i la presa de pèl amb la qual el comissionat de participació Carles Agustí presentava els pressuposts; uns pressupostos pels quals només havia rebut 26 correus electrònics amb propostes dels més d’un milió i mig d’habitants de la ciutat, uns pressupostos que no seguien els mínims comuns per poder-se anomenar participatius, mínims que van ser exposats a tots els assistents. Davant d’això la CUP va demanar major rigor i responsabilitat i no fer un mal favor a la política participativa, que en cap cas ho és i que per tant, no comptarà amb la complicitat de la Candidatura.

Sobre les noves ordenances fiscals la CUP va criticar durament  que des del nou equip de govern amb el suport entusiasta del PP es vulguin reduir els impostos i augmentar les taxes. Això és un problema perquè mentre en els impostos es pot discriminar segons la situació del que l’ha de pagar en les taxes paga tothom el mateix cosa que va en contra de les persones amb més dificultats.

 Per una banda es redueix l’impost de vehicles i avui mateix hem sabut que el transport públic augmenta considerablement. Això no afavoreix la reducció d’ús del transport privat que actualment causa problemes de pol•lució, trànsit, accidents, etc. I si que penalitza l’ús del transport públic que entenem que hauria de ser la forma prioritària de moviment dins la ciutat. 

Igualment es congela l’Impost de Bens Immobles (IBI). Aquest impost permet discriminar segons la situació de les persones tot bonificant-lo en els casos de més precarietat econòmica. La intervenció de la CUP també va preguntar si s’havia estudiat la inclusió d’algun recàrrec sobre pisos buits per incentivar-ne la posada en circulació i facilitar així l’accés a l’habitatge en una ciutat on els preus, tant de lloguer com de compra, són molt alts i restrictius per la majoria dels treballadors. Segons la Sònia Recasens, aquest recàrrec era difícil de posar per qüestions legals. Va quedar clar que no mourien un dit per intentar-ho.