En vista de les mobilitzacions multitudinàries que s’han produït arreu dels Països Catalans a causa de la vaga general del 29 de març, i de l’extrema violència policíaca dels membres de la Brigada Mòbil i de la policia secreta, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona expressa el suport i la solidaritat amb la vuitantena de persones detingudes. Els testimonis d’apallissaments dins de les furgonetes i als carrers han estat invisibilitzats un cop més pel circ mediàtic, encobridor de la impunitat repressiva exercida sobre les treballadores i treballadors.

A Barcelona, s’ha demostrat una altra vegada la més l’absoluta ineptitud de la Conselleria d’Interior a l’hora de garantir el lliure exercici del dret de manifestació. Com és possible curtcircuitar per la força el trànsit de centenars de milers de persones aplegades al llarg del Passeig de Gràcia i de la Plaça de Catalunya i, al mateix temps, repetir durant hores càrregues indiscriminades amb bales de goma i gasos lacrimògens en un espai urbà ocupat densament per tota mena de gent –infants, gent gran, persones amb la mobilitat reduïda– sense provocar una catàstrofe? Les imatges que les televisions públiques i privades no han volgut transmetre, però que trobem penjades a internet, són literalment esfereïdores.

Els màxims responsables de l’operatiu desplegat a la tarda del 29 de març a Barcelona van actuar per enèsima ocasió amb una inconsciència gravíssima, ja que només la capacitat autoorganitzativa de la gent va impedir una successió d’allaus que derivés en una tragèdia molt major. Resulta completament injustificable barrar el pas de les sortides d’una riuada massiva de gent per la Ronda de Sant Pere, Fontanella, Portal de l’Àngel i per la banda contrària de la plaça sense incórrer en un risc immens. Les càrregues indiscriminades van saturar els serveis d’urgències dels Hospitals de Sant Pau, Clínic i del Mar. L’ús de les bales de goma a curta distància i apuntant a l’alçada de la cara van provocar diverses intervencions oculars, algunes de les quals acabaran probablement en la pèrdua de visió d’un ull, i dues persones més van ser operades d’urgència perquè les puntades de peu dels mossos els van rebentar la melsa. Hi ha hagut centenars de ferits, la immensa majoria dels quals no participaren ni de bon tros en els enfrontaments amb la policia.

Davant d’això, el president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona no s’han qüestionat ni un sol moment la pertinència del dispositiu policíac, la qual cosa no respon a cap principi democràtic –garantir els drets i el benestar de la majoria social–, sinó a un cinisme nauseabund. Per contra, la seva única preocupació són els milers d’euros que caldrà esmerçar a reposar contenidors i mobiliari urbà. Pel que sembla, sota la categoria de violència urbana no s’hi inclou ni la reforma laboral, ni els desnonaments, ni la precarització de les condicions de vida i laborals, ni el desbaratament dels serveis públics, ni l’augment del preu dels serveis bàsics ni l’exclusió, ni la fam que afecta una part creixent de la societat, com ja ha denunciat per exemple el professorat de molts instituts de Secundària del Barcelonès.

Atesa una resposta mobilitzadora cada vegada més organitzada per part de la gent dels nostres barris i districtes, i atesa la presa de consciència que només a través de la continuïtat en la lluita podrem aturar aquest terrible procés de desestructuració social, els poders econòmics i polítics instituïts s’estan encaminant a convertit tota reivindicació popular en objectiu de repressió. Les crides a aplicar legislacions antiterroristes en situacions d’aldarulls urbans remeten directament a les diverses formes del totalitarisme i del feixisme suportats a Barcelona durant segles, des de l’ocupació borbònica. S’apropen temps molts durs no sols per a la supervivència material immediata d’amplíssims sectors de la ciutat, sinó per mantenir la dignitat més elemental de la societat barcelonina. Els nostres cínics governants enraonen sobre els contenidors de brossa, mentrestant ens oculten fenòmens socials reflectits a les topografies mèdiques, a les dades de mortalitat i de suïcidis per franges d’edat i per barris, i la seva relació directa amb el gravíssim procés social en què estem immergits. 

Per tot això, la CUP de Barcelona exigeix la dimissió del conseller d’Interior i del director dels mossos, i l’obertura de les investigacions oportunes per part de la Fiscalia sobre les pallisses i maltractaments gratuïts a centenars de persones el dia 29. Si no fos així, esperem que qui dimiteixin siguin el president mateix de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. N’estem fartes d’aquesta farsa.

Volem fer una crida, igualment, a les treballadores i els treballadors dels mitjans televisius i radiofònics públics perquè d’una vegada exerceixin de debò la seva feina: informar. Si no és així, que pleguin. S’ha acabat de sostenir amb recursos públics enfocaments merament legitimadors i perpetuadors de la repressió i la desigualtat.

Felicitem les persones que van ajuntar-se per manifestar-se el 29 de març i us encoratgem a participar constructivament en l’organització de la resistència política a escala veïnal i urbana contra un estat de les coses que ens condueix directament de retorn al segle XIX. Ara més que mai, la nostra emancipació –és a dir, la independència i la transformació social–, es constitueixen com un objectiu fonamental per superar definitivament l’ordre capitalista i estatalista francès i espanyol que ens esclafen. 

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona, 2 d’abril del 2012