La CUP Capgirem Barcelona vol un canvi de model total del Mobile World Congress.
05/03/2015
Aquests dies té lloc a Barcelona, per desè any consecutiu, el famós Mobile World Congress (MWC), una cita tecnològica que mou milers de visitants i milers de milions d’euros. Des del 2006, Barcelona es converteix durant quatre dies (segons els mateixos organitzadors) en “l’aparador mundial” de la tecnologia mòbil. Ja ens estem acostumant a aquest llenguatge comercial i de màrqueting quan parlem sobre la nostra ciutat. Una altra vegada: “Barcelona, la millor botiga del món”.
Davant les valoracions triomfalistes dels discursos oficials i dels grans mitjans de comunicació, la CUP Capgirem Barcelona vol fer una valoració sobre l’impacte econòmic real del MWC (que promociona grans empreses multinacionals i que implica la transferència de diners públics a mans privades) a banda d’aspectes com la pèssima qualitat de l’ocupació que genera i la promoció dels valors patriarcals.
Hem de situar el MWC com a part de l’estratègia neoliberal que està seguint l’Ajuntament de Barcelona, amb l’atracció de capitals estrangers que inverteixin a Barcelona i que, pretesament, vol generar riquesa i ocupació. Però aquestes riquesa i ocupació estan basades en la reducció d’impostos i barreres al gran negoci empresarial, sense tenir en compte les mans en què es concentra aquesta riquesa ni la qualitat dels llocs de treball creats.
L’organització del Mobile World Congress no és l’únic exemple d’aquesta estratègia. També en formen part les múltiples operacions urbanístiques orientades a atraure inversions internacionals, especialment aquelles que segueixen alimentant la “bombolla turística” (Marina de luxe del Port Vell, Pla Paral·lel, etc.)
La “Marca Barcelona” cada cop apareix més lligada a esdeveniments i serveis “d’excel·lència”, a una ciutat “atractiva” per als grans inversos, “competitiva” en l’àmbit internacional, com si es tractés d’una empresa privada. Barcelona tendeix a una ciutat-aparador on l’espai i els serveis públics estan en venda per al millor postor, i on els diners públics es transfereixen descaradament al benefici privat.
A la CUP Capgirem Barcelona denunciem que aquesta estratègia neoliberal no està orientada ni planificada per respondre a les necessitats socials, sinó per afavorir els grans capitals privats, i que precaritza i exclou a aquelles persones que queden fora dels grans circuits econòmics.
És necessari integrar criteris socials i ambientals, per tal de superar els criteris purament economicistes que caracteritzen l’actual marc social capitalista. A la vegada, defensem la necessitat de crear i desenvolupar nous instruments de planejament urbanístic i creiem que s’han de decidir a través de processos de participació ciutadana. Així, les decisions estaran consensuades amb les veïnes, i respondran a les seves necessitats i condicions de vida.
Pel que fa al turisme, proposem realitzar una diagnosi acurada dels seus impactes sobre tots els barris de la ciutat, en l’àmbit econòmic, social i ambiental, per tal d’identificar les zones saturades (carrers, barris, districtes). En aquesta diagnosi hi incloem, així mateix, tota activitat laboral relacionada amb la presència turística, a causa de la generalització extrema de situacions, contractacions i condicions laborals precàries.
La CUP Capgirem Barcelona considerem imprescindible abordar l’impacte de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la salut de les treballadores d’aquest sector i també en el conjunt del veïnat de la ciutat. Cal analitzar, per exemple, la contaminació electromagnètica produïda per les xarxes de Wi-Fi (que s’estan desinstal·lant en diversos establiments públics (biblioteques, escoles, centres associatius) europeus) i les antenes de telefonia mòbil. És necessària l’elaboració d’estudis científics acurats, independents dels interessos de les grans corporacions multinacionals, que identifiquin, classifiquin i descriguin els riscos per a la salut col·lectiva que impliquen les noves tecnologies.
A més, denunciem tota mena d’instrumentalització de les noves tecnologies dirigida a generar por i a esclafar els drets col·lectius a la llibertat. Creiem necessari investigar l’ús extens que es fa de les TIC com una eina de control social al servei de l’espionatge, la repressió i l’anorreament de processos individuals i col·lectius de lluita política.
Exigim, també, la paralització i revisió immediates de la declaració d’Esdeveniments d’excepcional interès públic que es dóna a esdeveniments com el MWC. Aquest fet proporciona exempcions fiscals a les empreses de la plataforma “Barcelona Global”; de forma que unes corporacions augmenten el negoci mentre que l’administració pública en rep uns ingressos menors.
En aquest sentit, considerem que és urgent articular un ens públic que reguli, gestioni i controli amb criteris públics (al 100%) els esdeveniments que es duen a terme a la ciutat, tenint en compte els impactes de tot tipus que comporten. No poden ser figures opaques, com ho són els consorcis (que s’escapoleixen del control dels recursos públics i que fomenten les portes giratòries en termes clientelars i, com sempre, privats).
Per totes aquestes raons, proposem que es desenvolupin les mesures necessàries de control i participació popular en el planejament urbanístic de Barcelona, que permetin posar per davant les necessitats de la ciutadania.
L’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona hauran d’invertir fins a 90 milions d’euros procedents de diner públic, mentre que les empreses patrocinadores obtindran reduccions d’impostos i la immensa majoria de feines seran temporals.
Aprofitant l’esdeveniment del Mobile World Congress cal fer una anàlisi dels interessos que hi ha al darrere d’aquest esdeveniment i de les implicacions econòmiques i socials que comporta per a la ciutat. Unes implicacions que no han estat denunciades en el seu conjunt. Per tot això, denunciem que:
- Davant l’afirmació que el MWC genera ocupació i beneficis derivats per a la ciutat, constatem que els gran beneficiats (si no els únics) són, a banda de les grans empreses multinacionals del sector del mòbil i les TIC que s’estan promocionant a la Fira, els sectors turístics de l’hostaleria i la restauració de luxe. Els beneficis derivats d’aquest congrés en cap cas no es dirigeixen a l’oferta de béns i serveis que puguin oferir les petites i mitjanes empreses de la ciutat, i encara menys al comerç de proximitat.
- Darrere l’estratègia d’organitzar aquests esdeveniments que pretenen situar la “Marca Barcelona” al món, podem trobar-hi la plataforma empresarial “Barcelona Global”. Es tracta del lobby empresarial de Barcelona que pacta amb l’Ajuntament l’estratègia de “Barcelona Creixement” i que guia explícitament l’estratègia econòmica de l’Ajuntament en el Pla d’Actuació Municipal. Aquesta plataforma la conformen, entre d’altres: Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Círculo Ecuestre, Cuatrecasas, Deloitte, ESADE, IESE, Fira de Barcelona, Freixenet, GBS FInanzas, Grupo Godó, Media Planning, Puig, SABA.
- L’ocupació directa generada per l’organització del MWC és temporal i intensificada. Les tipologies de treball majoritàries que es generen són les de personal de neteja, seguretat, xofers, control d’accessos i muntatge- desmuntatge. Les condicions de treball d’aquests contemplen jornades laborals de fins a 16 hores i dobles jornades contínues de 8 hores.
Empreses de la Fira de Barcelona han acomiadat treballadors i treballadores per indicació dels Mossos d’Esquadra i alguns afectats denuncien que es tracta d’un càstig per raons polítiques i ideològiques.
- L’esdeveniment concret del MWC produeix i reprodueix l’organització sexual del treball més sexista. L’ocupació generada per les empreses del sector mòbil es divideix en homes, que són els encarregats de gestionar l’exposició dels productes que ofereixen i de negociar possibles tractes comercials amb els congressistes, i en dones, hostesses que ofereixen únicament propaganda dels estands i que van uniformades de manera diferent dels homes. Aquesta divisió del treball del MWC també es pot constatar amb la presència d’un 10% de dones conferenciants, i d’un nombre encara menor entre els congressistes.
- A banda de la promoció dels sectors econòmics de la tecnologia del mòbil i del turisme (hostaleria i restauració) s’està promocionant, silenciosament, un sector altament desregulat i estigmatitzat com és el de l’espectacle i el treball sexual. Les empreses de xofers que transporten els congressistes per la ciutat (amb monovolums amb vidres tintats, altes cilindrades amb matrícula alemanya, etc…) disposen d’un catàleg dels establiments on es realitzen aquest tipus d’activitats, que ofereixen als congressistes. Un catàleg classificat amb les categories: Sex clubs, massage with happy ending, massage without happy ending.
- La lògica a què respon l’organització del MWC evidencia a qui beneficia i a qui perjudica, a través dels tractes de favor en el transport públic de Barcelona. Mentre s’ofereix una targeta de transport específica pel MWC amb viatges infinits, la ciutadania organitzada en la plataforma #StopPujadesTransport protesta per un augment del preu del transport públic que ofega cada cop més la quotidianitat de les classes socials més empobrides quan fan ús d’aquest servei.
Més enllà del fet que la creació d’ocupació sigui temporal, els ingressos del certamen beneficien hotelers i restauradors, i el mateix congrés de telefonia mòbil també va bé a les empreses que hi participen i no tant a les arques públiques.
El setembre passat el Congrés dels Diputats va aprovar una esmena de CiU per tal que aquest certamen fos considerat “esdeveniment d’excepcional interès públic”. La declaració va acompanyada de generoses desgravacions fiscals: totes les empreses que hi participin tindran temps fins al 2018 per desgravar el 15% d’allò que hi inverteixin en publicitat, xifra a la qual cal afegir les bonificacions fiscals del 25% per a les persones físiques i del 35% per a les empreses que fan donatius al consorci creat per l’esdeveniment. Negoci per a uns quants i uns ingressos menors per a l’administració.
Amb aquestes afirmacions volem concloure que les implicacions econòmiques i socials del MWC: afavoreixen els interessos de grans empreses i no de petites i mitjanes; precaritzen les condicions laborals de les treballadores contractades; reprodueixen i escenifiquen la divisió sexual del treball més sexista; promouen directament el sector de l’espectacle i del treball sexual; i evidencien l’orientació d’estratègia econòmica neoliberal de l’Ajuntament de Barcelona.
La CUP Capgirem Barcelona defensa la necessitat de crear un nou model de ciutat que prioritzi les necessitats socials de les veïnes, una estratègia econòmica basada en el repartiment del treball i la riquesa i una societat igualitària que combati els valors patriarcals.
El Mobile World Congress permet a l’Ajuntament de la ciutat continuar amb l’irreal relat de la Barcelona sense problemes on les grans empreses de les noves tecnologies poden venir a fer negocis. Exactament el mateix que va passar als Jocs Olímpics de 1992 i amb el Fòrum de les Cultures (exemples de grans cortines de fum per a grans “pelotazos” urbanístics com els de la Vila Olímpica o Diagonal Mar).
Aquest congrés mostra la cara més amable de la indústria del mòbil, però oculta la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera (el coltan del Congo) per a la fabricació dels seus productes. La indústria global de la telefonia mòbil mou el 2% del PIB mundial. L’espoli en l’extracció de minerals al Congo o els suïcidis a les factories xineses són l’altra cara d’un negoci global milionari i no volem una ciutat còmplice d’aquests injustícies.