Des de la CUP expressem tot el nostre suport i solidaritat amb les treballadores dels Centres de Serveis Socials, de les OAC, de les Bibioteques, de les Escoles bressol, del SARA, el PIAD i altres serveis d’atenció directa municipals que aquests dies s’estan mobilitzant davant del col·lapse dels serveis públics municipals i la precarització de les seves condicions laborals.

Aquest conflicte no és només una qüestió laboral. És també una alerta sobre l’estat dels serveis públics a Barcelona. Quan les professionals denuncien sobrecàrrega, falta de personal, impossibilitat d’atendre la ciutadania en condicions dignes i precarietat estructural, el que està en joc és la qualitat de l’atenció que reben milers de persones a la ciutat. 

Fa massa temps que els serveis socials municipals funcionen sota pressió permanent, amb plantilles insuficients, burocratització creixent i una demanda social disparada per la crisi de l’habitatge, la pobresa i la precarització de la vida. I davant d’aquesta situació, el govern de Jaume Collboni ha optat per negar el problema o intentar reduir-lo a una qüestió sindical puntual, en lloc d’assumir la necessitat urgent de reforçar els serveis públics.

Cal assenyalar l’origen d’aquest conflicte: un nou conveni que ha generat un malestar profund entre la plantilla municipal. Un conveni que, lluny de millorar les condicions, ha consolidat la pèrdua de poder adquisitiu acumulada en els darrers anys, amb la congelació salarial per al conjunt de treballadores. Una decisió especialment greu si es té en compte el context d’augment del cost de la vida. I encara més indignant és el greuge comparatiu: mentre es demana sacrificis a la base de treballadors i treballadores, els càrrecs directius sí que han vist incrementats els seus salaris a iniciativa del mateix Ajuntament. Aquest doble raser no només és injust, és una mostra clara de quines són les prioritats polítiques del govern del PSC.

Defensar els drets laborals de les treballadores és també defensar uns serveis públics de qualitat. No hi haurà bona atenció social si les professionals treballen cremades, saturades i sense recursos suficients. Qui cuida també ha de ser cuidat.

És especialment preocupant la deriva antidemocràtica del govern del PSC en la gestió d’aquest conflicte. No només s’ha negat a reunir-se amb les treballadores en vaga, sinó que, quan s’ha vist forçat a abordar la qüestió en un ple extraordinari, l’ha convocat amb tot just mitja hora d’antelació respecte al ple ordinari. Una maniobra que evidencia manca de voluntat real de debat, de transparència i de respecte cap a les treballadores i cap al conjunt de la ciutadania. Governar d’esquena al conflicte no el fa desaparèixer; només l’agreuja i deteriora encara més la qualitat democràtica de les institucions.

Per això reclamem al govern municipal que abandoni l’immobilisme, obri una negociació real amb la plantilla i destini els recursos necessaris per reforçar els serveis socials i l’atenció directa. Barcelona no pot continuar presumint de ciutat de drets mentre els serveis que sostenen la cohesió social treballen al límit.

Cal escoltar i atendre les reivindicacions concretes que estan posant sobre la taula els diferents col·lectius mobilitzats. A les escoles bressol municipals, les treballadores reclamen l’ampliació de la plantilla complementària amb 106 places addicionals per poder garantir una atenció educativa i de cures digna. A les biblioteques es denuncia la manca estructural de personal i l’obertura de nous equipaments sense prou recursos per sostenir els existents. Als Centres de Serveis Socials, al SARA, als PIAD i a les OAC, les professionals alerten de sobrecàrrega crònica, saturació dels serveis i impossibilitat material d’atendre la ciutadania en condicions dignes. Són demandes de sentit comú que apunten al mateix problema: anys d’infrafinançament, manca de personal i una política municipal que exigeix cada cop més als serveis públics mentre no hi posa els recursos necessaris.

Aquesta vaga és també una defensa del dret de la ciutadania a ser atesa dignament.

El que està passant amb els serveis socials no és un fet aïllat, sinó la conseqüència directa d’un model de ciutat que el PSC continua defensant: una Barcelona orientada a l’activitat econòmica, al turisme i als grans esdeveniments, mentre es tensionen i s’infrafinancen els serveis públics que sostenen la vida quotidiana. No es pot parlar de cohesió social ni de ciutat dels drets mentre els serveis socials estan col·lapsats i les seves treballadores en vaga. És una qüestió de prioritats polítiques: mentre es destinen recursos a projectar la ciutat cap enfora, es deixa en segon pla allò que passa a dins, als barris i en l’atenció a les persones.