L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys i sis mesos de presó a Moisès Fernández i a Francisco Garrobo, company de la CUP Barcelona, membre del secretariat municipal d’aquesta organització i fortament vinculat al moviment veïnal de Nou Barris. El motiu? Participar en un tall a la ronda de Dalt el passat 8 de novembre del 2017 en el marc d’una vaga general. Segons l’Audiència, ha estat condemnat per cometre un delicte de desordres públics greus.

Volem recordar que la vaga general del 8 de novembre del 2017 sorgeix en un context determinat de defensa de drets democràtics i nacionals, però també de denúncia de la Reforma Laboral del 2012, la demanda de recuperació de lleis derogades pel Tribunal Constitucional com era la llei de pobresa energètica, la defensa d’uns serveis públics de qualitat així com la igualtat efectiva entre homes i dones en l’entorn laboral.

Des de la CUP volem fer una denúncia al greu precedent que marca aquesta condemna, ja que queden en perill els drets de manifestació i vaga, eines fonamentals de lluita de les classes populars i un dels pocs drets d’exercici col·lectiu.

D’altra banda, un altre precedent preocupant que marca aquesta condemna és la interpretació que fa la sala del concepte de violència. No obstant això, aquesta qüestió no és ni nova ni sorprenent, doncs sempre es titllarà de violenta qualsevol expressió de desobediència civil massiva, dels de baix contra els de dalt, i sobretot, d’aquelles protestes que reclamen els drets socials i nacionals d’aquest país.

D’acord amb la condemna, per a realitzar l’acció esmentada calia autorització, i això no és cert, doncs per exercir el dret de manifestació no es requereix d’autorització prèvia. Cal recordar, a més, que els drets s’exerceixen, no es demanen.

Ens trobem front una escala repressiva contra els moviments socials sumada a un greu retrocés dels drets i les llibertats. Aquests processos repressius no són casuals, i menys en el context de de greu crisi socioeconòmica, a la qual ens trobàvem immerses en la data de la vaga general, i ens hi continuem trobant encara ara.

En definitiva, aquests processos repressius pretenen establir un clar marc mental: la cultura de la por. És a dir, pretenen forçar el fre a les protestes contra la situació d’emergència social que hem viscut i estem vivint, i deixen una clara consigna: si et mobilitzes per defensar els teus drets, pots acabar condemnat a més de tres anys de presó.

Lluny d’atemorir-nos, aquesta repressió no fa més que encoratjar-nos a seguir lluitant. A trobar-nos, col·lectivament, en les vagues en defensa dels drets de les persones treballadores, al costat de les nostres veïnes en els desnonaments que es donen setmana rere setmana als nostres barris, en la denúncia de qualsevol expressió del feixisme i el patriarcat, al costat de les estudiants, les docents, les professionals de la salut, i totes aquelles qui lluiten dia rere a dia des dels seus respectius espais.

I, evidentment, ens trobarem en els piquets junt amb aquelles companyes que renuncien a un dia del seu sou precari per demanar unes condicions de vida més dignes per al conjunt de les persones treballadores.

Per la defensa dels drets socials i nacionals del nostre poble i contra la repressió, sempre al costat de les qui lluiten per subvertir un ordre que ens relega a condicions de misèria.