La Barcelona que lluita té clar que qui estima la terra no la trinxa. Als Països Catalans, aquells que hi governen així com les seves aliances estatals i econòmiques aproven contínuament pressupostos i plans que tendeixen a destrossar el territori i respondre a unes lògiques del turisme pel turisme fent seguidisme a allò que planteja la patronal. Hard Rock, Jocs Olímpics d'Hivern, el Quart Cinturó, la llarga MAT... Els Països Catalans són víctima de tot un seguit de pactes i projectes que comporten l'empitjorament de les condicions ambientals i socials de la zona. Tot de pactes que, com diuen al manifest unitari per a la manifestació d'aquest 4 de març 'Defensem la terra. Construïm el futur', «enriqueixen a certes empreses a base d'obra pública, especulació i increment del turisme de masses i de la hipermobilitat».

Barcelona ciutat no queda immune a aquest tipus de pràctiques. Deixant de banda el cas de l'Aeroport situat al municipi veí del Prat de Llobregat o l'impacte del port a la ciutat, Barcelona acaba sent la seu d'una gran quantitat d'esdeveniments a l'any que afecten directament la seva sostenibilitat. A la llarga llista se n'ha sumat un de nou per al 2024: la Copa Amèrica de Vela.

En el seu comunicat, l'Ajuntament de Barcelona, celebrava que "l'aposta de la ciutat per l'economia blava i les transformacions impulsades al Port Olímpic, la qualitat de les instal·lacions, la diversitat d'espais destinats a la competició, les infraestructures actuals i les que es posaran en marxa, l'experiència de la ciutat com a organitzadora de grans esdeveniments esportius, la tradició nàutica i l'oferta educativa i d'oci" fossin "factors decisius en l'elecció de Barcelona com a seu d'aquest esdeveniment" i asseguraven que aquesta celebració tindria un impacte econòmic estimat entre 900 i 1.000 milions de dòlars. 

Més enllà de l'esdeveniment en si, durant els dos anys previs a la regata, unes 2.500 persones passaran molts mesos a la ciutat per preparar la prova i fer inversions en els vaixells per "adaptar-los al clima de la ciutat". La gran afectació de tot plegat la viuran les veïnes i qui s'endurà un benefici que no es revertirà en elles no serà només l'administració pública, sinó que serà Barcelona & Partners, l'agència d'inversions de Barcelona Global. La candidatura de Barcelona com a seu de la Copa Amèrica ha estat una coordinació entre aquests, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona.

Amb noms i cognoms, qui hi guanya doncs amb tot això? Eduard Torres és el President de Turisme de Barcelona, el consorci público-privat des d'on es gestiona el turisme a la ciutat. És vicepresident del Gremi d'Hotels de Barcelona i propietari d'una cadena d'hotels. Aurora Catà, empresaria, consellera de Repsol i presidenta de Barcelona Global. Per altra banda, Roger Torrent, no amagava que l'objectiu és posicionar la Marca Barcelona en el mercat turístic nord-americà, malgrat ser una competició esportiva sense cap tradició ni lligam aquí.

I, qui perd amb tot això? D'una banda, les veïnes de Barcelona, especialment, les dels barris propers a la façana marítima que veuran com en pocs mesos milions de visitants, segons estimacions fetes en altres edicions, massificaran els carrers, places i platges de  Barcelona per veure la competició i faran augmentar el preu de l'habitatge. També perdrà el nostre litoral que serà ocupat per centenars d'embarcacions de luxe buscant el millor lloc des del mar per veure la competició. I, no hem d'oblidar que també perdrà el clima per l'enorme motxilla de carboni que genera la Copa Amèrica de Vela, especialment, pels milions de desplaçaments que es faran des d'arreu del món per arribar a Barcelona mitjançant el transport aeri, altament contaminant i un dels grans responsables del canvi climàtic.. De fet, l'elevat volum d'assistents que ocuparan les platges i la zona litoral, com ha passat en altres edicions, és ambientalment insostenible i incrementarà la contaminació de les sorres i de l'aigua amb l'abocament de residus i l'arribada d'aquests residus al mar.  A això hi hem de sumar que centenars d'embarcacions de luxe ocuparan el litoral durant l'estiu per poder veure la competició des d'una perspectiva privilegiada, el que suposarà un increment de la pressió sobre els ecosistemes marins molt malmesos del litoral de Barcelona. I és que tot i que l'organització i les administracions diguin el contrari, la Copa Amèrica de Vela és un esdeveniment anticlimàtic que intensifica un model contaminant que va en contra de la voluntat del Pla Clima de Barcelona i la Llei del Canvi Climàtic.

Amb tot, i retornant a esbrinar qui hi guanya i qui perd, la CUP vam introduir al Parlament de Catalunya una pregunta dirigida al Govern on exigíem saber d'acord amb quins informes asseguren aquests beneficis. I és que segons la informació disponible que ells mateixos donaven, aquests 1.000 milions són fruit de l'estimació dels mateixos promotors de la Copa Amèrica que no és res més que part interessada.

Mentre aquí parlen de beneficis milionaris, sabem que a València encara paguen el deute. I que a Auckland l'any 2021 hi va haver 156 milions de dòlars de pèrdues mentre preveien més de 600 milions de dòlars de benefici.

La situació és greu: l'acord a més estableix una clàusula (encara "pendent d'acordar amb les administracions") que suposaria la cancel·lació "preferent i prioritària" dels avals prestats pels finançadors privats mitjançant els primers 25 milions d'ingressos generats per l'esdeveniment. O dit d'altra manera, una protecció directa a l'inversor privat.

Una altra pregunta realitzada per la CUP- Crida Constituent va ser per què si en l'acord s'establia que la inversió pública seria de 70 milions d'euros, 15 milions d'euros des de la Generalitat un cop aquests repartits entre administracions, el passat 10 de maig el Govern autoritzava una despesa de més de 36 milions.

Quin és el model de país que volen projectar? Aquest macroesdeveniment va més enllà de ser economia especulativa. El què fa és gastar centenars de milions en inversions a vaixells i en pagar salaris desorbitats a certa tripulació. La Copa Amèrica de Vela és un negoci, no és esport de majories ni una activitat que pugui gaudir el públic en general.

Copa Amèrica, Jocs Olímpics, Hard Rock… Diem no als macroprojectes

El pròxim 10 de març està prevista l'aprovació definitiva de la llei de pressupostos després d'un acord entre ERC i PSC. Aquest acord de pressupostos està fet a mida del PSC i la patronal, els grans empresaris i la gent rica del país. L'aprovació d'aquests nous pressupostos permet a ERC seguir governant, però fent-ho amb el programa d'Illa i de Sánchez-Llibre; el programa dels macroprojectes i les privatitzacions del sector públic, del traspàs dels diners de la gent a empreses privades i no als serveis públics. Les mesures acordades i el marc d'entesa entre ERC i el PSC constaten i apuntalen la manca de sobirania en aquest cas d'aquest part del país, amb un govern cada vegada més doblegat als interessos de l'Estat i dels poders econòmics. En definitiva, un govern que com els de la resta dels Països Catalans es limita a gestionar l'autonomisme.

Denunciem aquests pressupostos que l'únic que fan és consolidar i reforçar el sistema de concertació donant diners a entitats privades en lloc de reforçar els serveis públics. I és que malgrat que les declaracions d'emergència climàtica aquests són els pressupostos dels macroprojectes que trinxen el territori, generen treball precari, encareixen el preu de l'habitatge i responen a més totxo, cotxes, avions i ludopatia.

La propaganda del govern defineix aquests pressupostos com "els més expansius de la història", ja que certament són els pressupostos més elevats que s'han presentat. Ara bé, hem anat veient com any rere any el govern corresponent anunciava que presentava pressupostos expansius mentre durant els darrers deu anys les persones que viuen al llindar de la pobresa s'han mantingut, 1 de cada 4 persones. Això el que posa en relleu en paraules d'ECAS és que es viu "una cronificació de la pobresa i l'exclusió social" i que s'explica per "la reduïda capacitat de les transferències socials a l'hora de contrarestar les situacions de vulnerabilitat".

Més important que quants diners s'inverteixen és debatre sobre com s'inverteixen tenint clar que el drenatge constant de diners públics a la concertació publicoprivada no serveix per revertir la situació de desigualtat.

En els darrers mesos hem vist com han proliferat diverses lluites socials de contestació al model de país que els governs català i espanyol impulsen de la mà de la patronal. A les vagues i mobilitzacions en defensa de l'educació i la sanitat pública s'hi afegeixen múltiples plataformes i mobilitzacions contra els macroprojectes que destrueixen el territori, generen treball precari i aposten pel transport privat i contaminant.

Com a CUP Barcelona-L'Alternativa ens sumem a la manifestació de dissabte 4 de març a les 18 h sota el lema 'Defensem la terra. Construïm el futur'.

Abans d’això, al matí, juntament amb l’Esquerra Independentista, organitzem unes jornades ecologistes al Centre Cívic del Fort Pienc. Serà a partir de les 10:30 h amb ponències de Marc Cerdà i la visita de les companyes «Les soulèvements de la Terre» de l'Estat francès. Després a les 12.30 h, Merci Non Bass, Bernat Lavaquiol (Stop JJOO), Gil Hortal (End fossil) i Margalida Ramis (GOB) compartiran experiències de lluita pel territori.

Visca la terra i mori el mal govern. Stop macroprojectes!