Ahir eldiario.es va publicar una crònica de l’acte que la CUP – Alternativa d’Esquerres va organitzar dissabte passat a la plaça Vicent Martorell, al costat de la seu del districte. Volem agrair a Joâo França, l’autor del text, la seva precisió i la seva sensibilitat. I no volem estar-nos de compartir aquí un enllaç amb aquesta notícia: “La CUP quiere ofrecer alternativas a una democracia en crisis”.

Des de l’assemblea de Ciutat Vella de la CUP – Alternativa d’Esquerres, ens agradaria aclarir que el nostre programa diu en el seu dotzè punt que “Treballarem per derogar lleis discriminatòries com ara la d’estrangeria i els efectes segregadors que en deriven: racisme institucional, desprotecció laboral i assetjament policíac entre d’altres”.

Amb l’objectiu de clarificar una mica més aquesta qüestió, hem demanat a dues persones vinculades a la CUP – Alternativa d’Esquerres que expliquessin en poques paraules com entenen el compromís de la candidatura amb els drets i les llibertats de les persones immigrades.

En Karim Akbih Verdaguer és el número 45 a la llista per Barcelona de la CUP – Alternativa d’Esquerres. Viu a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Militant d’Endavant (OSAN) i de la CUP. Ha fet de carter, de jornaler, d’estibador, de mosso de magatzem i d’electricista. Està a l’atur.

“Pels drets i llibertats. Aquest és el nom del nostre punt que fa referència a l’immigració. Hem de reconèixer que és breu. Però també cal veure que és trencador. Fent referència a aquell sector del nostre poble a qui només s’exigeixen deures i més deures, nosaltres hi hem posat per davant que, com tothom, han de tenir drets i llibertats. I encara que sigui de casualitat, perquè aquest títol fa referència a allò en què coincidim a la pràctica: la lluita constant pels drets i les llibertats col·lectives.

No ens amaguem per això, que a la CUP, i a la resta de l’esquerra independentista, ens falta aprofundir, i molt, el treball en aquest àmbit. Ens passa amb molts eixos del nostre programa de lluita, que com a moviment jove, anem desenvolupant amb els anys. El que sí que podem posar sobre la taula és que partim d’unes orientacions ben clares. Són les que han generat consignes com “nativa o estrangera, una sola classe obrera”, “acollim l’immigrant, fem fora l’ocupant”, o “als Països Catalans, tots els drets per a tots els treballadors”. Són les idees que fan que qualsevol jove que hagi començat a militar al nostre moviment, s’encomani d’uns ferms valors antiracistes. Que els nostres col·lectius hagin tingut sempre una mà estesa cap als i les immigrants en lluita, com els nostres casals i ateneus, com molts d’altres, van acollir les tancades dels sense papers el 2004; o com quan hem sortit a defensar dels atacs criminalitzadors i falsos pels quatre costats de la Llei antiterrorista contra col·lectius musulmans (com per exemple l’Operació Xacal o l’Operació Dixan). I sobretot, perquè en la lluita antifeixista hem estat i estarem a primera línia. Des de sempre organitzant respostes contra les agressions racistes, i darrerament, sortint al carrer per impedir la normalització de la seva versió més moderna i de cara amable: Plataforma per Catalunya. Per corroborar-ho, la llarga llista de causes obertes a militants nostres per aquesta lluita.

Estem lluny de donar una resposta integral i profunda al voltant de la immigració. Però estem en camí. Tenim el repte de plantar un discurs i una pràctica sòlida, que d’una banda, segelli qualsevol escletxa per a l’odi racista, i de l’altra, superi la posició feble i acomplexada d’una esquerra incapaç d’assumir problemàtiques reals, per donar-los una sortida en clau comunitària.

Per sort, tenim exemples esperançadors com les declaracions del personal sanitari, que no deixaran d’atendre ningú pels seus papers, o el caràcter inclusiu del moviment sobiranista a l’hora de fer partícips els nouvinguts i nouvingudes al procés d’alliberament.”

Per la seva banda, en Josep Maria Navarro ha signat el Manifest de suport a al CUP – Alternativa d’Esquerres. És militant internacionalista, emprenedor social i professor de l’Escola de Treball Social.

“Tot allò que es deriva dels moviments de població en un marc mundial caracteritzat per la presència de l’estat-nació sempre és difícil de resoldre i és certament molt difícil oferir solucions reals i no demagògiques quan l’existència de fronteres és un fet concret i punyent. Ara bé, la voluntat política pot salvar certes qüestions i dificultats, sobretot pel que fa a garantir drets mínims no ja solament de ciutadania, no ja de no discriminació davant la llei i els contextos concrets, sinó de tracte i de cura en tota mena d’establiments institucionals i d’administracions, des de les locals, a d’altres de diferents nivells i complexitat. No es poden acceptar lleis que construeixin una realitat social en la que trobem ciutadanes de primera, de segona i de tercera classe. No és acceptable, per exemple, que més de 300 persones visquin en assentaments insalubres a la ciutat de Barcelona.

Si el que preocupa a la ciutadania és l’escassetat de recursos, cal donar respostes en aquest nivell, i no cercar caps de turc; si el que preocupa és la seguretat, cal identificar quins són els problemes concrets i específics de seguretat, començant per la incertesa econòmica, l’atur, i la pobresa (que s’escampa entre les classes populars de forma paorosa), així com per la inseguretat que sentim davant d’un “món canviant”. Per tant, no es pot acceptar ni permetre identificar persones “d’aparença estrangera” amb inseguretat, i apel·lar constantment a les mesures policials, que solament són contingents, però que no van a les arrels de les dificultats i les problemàtiques que cal enfrontar amb mesures concretes, intel·ligents i innovadores.

Les respostes de la CUP als neguits ciutadans són concretes, i contextualitzades, partint de les realitats locals i anant a les qüestions globals i generals; no són respostes genèriques i abstractes, i sí identifiquen problemes concrets, en barris específics amb grans dificultats, on cal escoltar a tota la població i entendre les dificultats que s’expressen, no fent discursos ni populistes, ni demagògics, i sobretot sabent adaptar a cada context la resposta adequada i d’acord als recursos disponibles.