La Secció 5ª de la Sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el els recursos interposats per la CUP de Barcelona, l'Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa i per la Federació Espanyola de Naturisme, fa dos anys, contra la prohibició del nudisme i el quasi-nudisme a la ciutat de Barcelona.

Davant d'aquesta decisió del TSJC al recurs plantejat per la CUP de Barcelona, volem fer les següents consideracions:

1) La Sentència és un pas enrere en els drets i llibertats a la ciutat de Barcelona, ja que confirma una restricció de la llibertat ideològica i de consciència. Amb aquesta resolució, es valida la imposició de prohibicions i sancions sota criteris morals que disten molt d’aquella ciutat que defensava la llibertat de les persones, i que havia promocionat el nudisme com a lliure expressió de la consciència.

2) Entenem que la Sentència no és ajustada a Dret, si bé era previsible atenent que el recurs va recaure en la Secció 5ª de la Sala, la més conservadora de tot el Tribunal. El nudisme és un dret inherent a la pròpia personalitat i a la lliure circulació, així com a la llibertat de consciència. És per això que la seva pràctica va ser despenalitzada i que el Parlament de Catalunya ha declarat en dues ocasions que cal eliminar totes les traves administratives que limiten o coarten la seva pràctica.

3) El TSJC es desmarca de la doctrina del Tribunal Suprem recollida en la Sentència de 14 de febrer de 2013 per la que revoca la decisió del TSJC i anul•la la prohibició de dur el vel islàmic establerta per l’Ajuntament de Lleida. No és acceptable l’argument segons el qual en aquell cas s’afectava a la llibertat religiosa i, en canvi, la llibertat de consciència i de circulació en joc amb el cas del nudisme i quasi-nudisme mereix una protecció inferior. La llibertat religiosa és, al cap i a la fi, una manifestació de la llibertat de consciència

4) Des de la CUP de Barcelona seguirem treballant per acabar amb les restriccions ideològiques i morals imposades mitjançant una ordenança cínicament anomenada de convivència, i en aquest cas particular, perquè el nudisme no sigui criminalitzat i perseguit per l’Ajuntament de Barcelona com si de la peligrosidad social del segle XXI es tractés.

5) Estudiarem la possibilitat de presentar el recurs de cassació corresponent davant el Tribunal Suprem, si bé el cost econòmic que això comporta podria suposar la impossibilitat de fer-ho, especialment per les elevades taxes judicials.

Barcelona, 11 d’abril de 2013

Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona