L'estiu és temps de festes majors. Arreu de Barcelona, els barris s'omplen de carrers guarnits, cercaviles, castells, gegants, diables, havaneres, àpats populars, concerts, activitats infantils i centenars de propostes impulsades, gairebé sempre, per la feina voluntària de les associacions veïnals i les entitats de cultura popular. No són només dies de celebració: són l'expressió més viva d'una ciutat que s'organitza, que es troba i que construeix comunitat.

Les festes majors són un dels principals espais de cohesió social de Barcelona. Generen vincles entre veïnes i veïns, reforcen el sentiment de pertinença als barris i creen una xarxa comunitària imprescindible en una ciutat cada vegada més marcada per la individualització, l'especulació i la pressió turística. Són possibles gràcies a milers de persones que hi dediquen hores de manera altruista, des de les comissions de festes fins a les colles de cultura popular, les associacions de veïns, els esplais, els caus, les entitats esportives i tantes altres organitzacions que fan barri durant tot l'any. Aquesta força associativa és una de les característiques més destacades de la cultura catalana i constitueix una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial.

Per això, les administracions han d'entendre que donar suport a les festes majors no és una despesa, sinó una inversió en cohesió social, convivència i vida comunitària. Cal garantir recursos suficients, suport tècnic, facilitats administratives i una relació de confiança amb les entitats que les fan possibles. Les associacions que sostenen la vida dels barris no poden haver de superar una cursa d'obstacles burocràtics cada vegada que organitzen una activitat.

Cal defensar les festes majors davant una concepció de la ciutat que les considera una molèstia. Barcelona no pot convertir-se en una ciutat on la cultura popular hagi de demanar perdó per existir. Les celebracions populars formen part de la identitat dels barris molt abans que la ciutat es convertís en una destinació de moda per al turisme global o per als nous residents temporals. Qui decideix venir a viure a Barcelona també decideix formar part d'una ciutat viva, amb tradicions, amb espai públic compartit i amb una intensa vida comunitària. La convivència exigeix respecte mutu, però aquest respecte no pot traduir-se en una progressiva desaparició de les expressions culturals que donen identitat als barris.

Les festes majors no són un espectacle pensat per al consum. Són espais d'autoorganització, de participació i de construcció col·lectiva. Són llocs on la gent deixa de ser espectadora per convertir-se en protagonista de la vida del barri. Això és precisament el que les fa úniques i el que cal preservar davant els processos de mercantilització i turistificació que amenacen la ciutat. Les mateixes entitats de festes majors han reivindicat que aquestes celebracions són espais comunitaris que contribueixen a construir barris més educatius, inclusius i cohesionats.

La cultura popular és també una escola de ciutadania. A les colles castelleres, als grups de diables, als bastoners, als gegants, als esbarts, a les corals o a qualsevol entitat de cultura popular, infants i joves aprenen a treballar en equip, a assumir responsabilitats, a cuidar els altres, a organitzar activitats i a implicar-se en la vida col·lectiva. En un moment en què sovint es denuncia la manca d'espais comunitaris per a la joventut, la cultura popular continua oferint alternatives d'oci saludables, inclusives i arrelades al territori.

És també un espai fonamental per a la transmissió de la llengua catalana. Les festes majors i la cultura popular són alguns dels àmbits on el català continua sent la llengua natural de relació, d'aprenentatge i de participació. Cada pregó, cada assaig, cada cercavila, cada cançó i cada activitat són una oportunitat perquè la llengua es mantingui viva i sigui compartida entre persones de procedències diverses. Defensar la cultura popular és també defensar el català com a llengua de cohesió i de futur.

La cultura popular no és una peça de museu ni una tradició immòbil. És una realitat viva que evoluciona, incorpora noves persones i es transforma sense perdre les seves arrels. Aquesta capacitat d'integrar, de crear comunitat i de transmetre valors és un dels seus grans actius i explica per què continua sent una de les expressions culturals més potents del país.

La cultura popular i les festes majors també són una expressió de la nostra consciència nacional. Les places, els carrers i les festes dels barris han estat històricament espais de defensa de la llengua, de les tradicions i dels drets col·lectius del poble català. Han mantingut viva una manera d'entendre el país basada en la participació, l'associacionisme i l'organització popular. Per això, preservar-les és també reivindicar una nació amb identitat pròpia, amb una cultura viva i amb el dret de decidir lliurement el seu futur. Les expressions de cultura popular són una manera de dir que continuem existint com a poble, que mantenim viva la nostra memòria col·lectiva i que volem continuar construint el nostre futur des de la llibertat, la democràcia i la participació popular.

Per festa major l’estelada al balcó! 

Barcelona necessita més cultura popular, més associacionisme i més vida de barri. Necessita carrers plens de veïnes i veïns compartint espai, música, tradicions i comunitat. Perquè una ciutat que celebra les seves festes és una ciutat que es reconeix a si mateixa. I una ciutat que cuida les seves entitats és una ciutat que aposta per un futur més cohesionat, més democràtic i més arrelat al país.

L'Ajuntament de Barcelona ha de deixar de posar traves a les entitats que sostenen la vida comunitària dels barris i assumir, d'una vegada per totes, que la cultura popular és un bé comú que cal protegir activament. No podem acceptar que les festes majors hagin de retallar activitats, modificar recorreguts o limitar expressions culturals per la manca de recursos, per un excés de burocràcia o per les queixes d'una minoria que pretén imposar una ciutat silenciosa, desarrelada i pensada només per al consum. 

Barcelona no pot renunciar a la seva identitat per satisfer els interessos d'expats o inversors que volen gaudir d'una ciutat sense acceptar-ne la història, la llengua i les tradicions. Davant qualsevol ingerència que pretengui diluir o desplaçar la nostra cultura popular, la resposta de les institucions ha de ser clara: més suport a les entitats, més recursos per a les festes majors i una defensa inequívoca del dret dels barris a mantenir vives les seves tradicions, la seva llengua i la seva manera de fer comunitat.