Demà s’aprova el pressupost pel 2023 de l’Ajuntament de Barcelona. Un cop més es repeteix la tònica habitual dels darrers anys; aquesta aprovació és fruit d’un intercanvi de cromos a tres bandes: Ajuntament, Generalitat i Estat. Així, Barcelona esdevé un cop més una eina d’estabilització i estancament del conflicte social i nacional que vivim, tancant així qualsevol opció de ruptura i transformació estructural que doni resposta a les necessitats de les classes populars de la ciutat. 

 

1. Un pressupost realment no expansiu

El govern municipal utilitza un to triomfalista per explicar els pressupostos i anuncia un increment de despesa del 5,6%. El que obvia és un increment de despesa que no significa per si mateix un pressupost expansiu i més si ens trobem en una crisi estructural crònica amb un IPC pels núvols. 

A la ciutat de Barcelona la pobresa creix en un context marcat per la crisi inflacionària i l’augment de preu de la cistella bàsica d’alimentació i els subministraments bàsics. L'Ajuntament reconeix que la pobresa i la desigualtat creixen respecte les xifres prepandèmia: si l’any 2019 8.309 famílies rebien ajudes dels programes d’alimentació, durant el 2022 s’han més que doblat, i ara en són 20.280. Cal sumar a això l’augment de preu de l’habitatge a la ciutat. De fet, el lloguer mitjà contractual ja supera els 1.000€ aquest tercer trimestre, situant-se a 1.066€, és a dir, el preu del lloguer puja un 14,4% a Barcelona, sobretot a Ciutat Vella, Sant Martí, l'Eixample, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, amb pujades per sobre del 17%. Tot això, mentre aquells que governen la ciutat fan caure lleis al govern espanyol com la regulació del lloguer i l’obligatorietat d’oferir lloguers socials a famílies vulnerables

Per això és fal·laç parlar de pressupostos expansius i celebrar que els milions extres al pressupost municipal seran majoritàriament per polítiques socials. El pressupost, el que assumeix amb l’augment és la despesa tendencial, això és més pobresa, més envelliment, per tant, més usuaris i usuàries a qui donar respostes des de l’administració; però en cap cas aquest augment serviria per un canvi en les polítiques o per un nou desplegament que revertís la crisi estructural crònica a la qual ens aboca l’actual model de ciutat. També assumeix l’augment del cost de subministraments que afecta els veïns i veïnes així com l’administració pública. 

 

2. Una reducció de la previsió de recaptació impositiva

En aquest marc de crisi social i econòmica, les previsions fetes pel consistori posen de manifest una incomprensible reducció de la recaptació impositiva, d’uns 14M d’€. Aquesta recaptació és fruit de la disminució d’ingressos en les plusvàlues, provocada per la sentència del TC en relació a la Llei reguladora d’hisendes locals de l’època Aznar. Tot i això, l’Ajuntament no ha plantejat al debat sobre les ordenances fiscals cap nova taxa que augmenti la pressió fiscal a les rendes altes o les grans empreses ni n’ha modificat les existents. La congelació lineal de taxes i impostos en un context d’increment de les desigualtats i d’una inflació que impacta en els salaris però no en els beneficis mercantils, és una política fiscal neoliberal.

De fet, algunes mesures són contradictòries amb la voluntat de fer uns pressupostos que abordin la crisi social i econòmica que viuen els veïns i veïnes de la ciutat, com per exemple la decisió del passat mes d’octubre de mantenir la reducció del 75% de la bonificació de les terrasses dels bars. Ja el 2020, quan es va aprovar la bonificació, la CUP de Barcelona va denunciar que aplicar la bonificació de manera generalitzada era una mesura més de mercantilització de l’espai públic i que era necessari establir distincions i criteris entre la petita hostaleria del barri i les grans cadenes que ocupen enormes superífices de les principals avingudes i passeigs de la ciutat. Aquesta bonificació suposa una disminució d’ingressos de 10 M€. De fet, aquesta mesura és una mostra més del poder del lobby de la restauració a la ciutat de la mà del PSC de Collboni davant el silenci còmplice de Barcelona en Comú. 

Una mesura que podia significar un augment de recaptació així com una aposta clara per fer front a l’economia de plataforma que precaritza i explota les persones treballadores és la taxa Amazon, acordada pel govern municipal de Comuns i PSC i el grup d’ERC al consistori. Tot i així, la proposta acordada limita la recaptació posant-hi un topall màxim global, de manera que es converteix en una mesura estètica amb una escassa capacitat recaptatòria i una nul·la voluntat de convertir Barcelona en una ciutat lliure d’economia de plataforma depredadora.

Tot i la situació de crisi social i econòmica que afecta els veïns i veïnes, tots els indicadors econòmics apunten a un augment de la despesa a la ciutat respecte el 2019 i que està vinculada al consum. De fet, els sectors que han crescut més són el turístic i el de la restauració, cosa que posa de manifest la nul·la voluntat del govern municipal de revertir el model de Marca Barcelona, ja que no es posa en dubte la lògica fiscal dels interessos d’aquests sectors ni es reverteix l’aposta per la ciutat-aparador que els governs han impulsat des de fa 40 anys. No podem obviar que pel 2023 les partides de foment i promoció del turisme a la ciutat han augmentat més d’un 50% respecte les de 2022.

Algunes de les mesures per abordar una fiscalitat amb criteris socials, ambientals i d’igualtat serien l’augment selectiu de l’IBI o increments de l’IAE, que no es toca des de fa 15 anys. 

 

3. Unes polítiques continuistes

Més enllà de les despeses en polítiques socials, les àrees que augmenten més el seu pressupost són la de Serveis i Espai públic, que inclou neteja i residus, i Seguretat i Mobilitat, fet que posa de manifest la mala gestió del govern municipal en la continuïtat de l’externalització del servei de neteja i l’aposta per la política securitària d'Albert Batlle, tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona. El Govern municipal està abraçant les tesis populistes de la dreta en matèria de seguretat i aprofundint en un model basat únicament en la presència de més i més policia.

En canvi, davant l’emergència habitacional que viu la ciutat, l’augment del pressupost respecte aquest any de les polítiques d’habitatge és d’uns escassos 19M d’€. I davant la crisi en salut mental, l’augment pressupostari és de, només, 5 M€.

Més enllà de les xifres, allò significatiu en el pressupost és el continuisme en les externalitzacions i licitacions de molts serveis que són essencials i que, per tant, cal que siguin de gestió pública, com és el Servei d’Atenció Domiciliària, que ocupa unes 4.000 treballadores i atén més de 24.000 veïns i veïnes de la ciutat. 

Barcelona és una ciutat que històricament s’ha construït en base a grans esdeveniments pensats pel turisme, generant transformacions que han acabat expulsant veïns i veïnes, i que només han generat beneficis a les grans empreses precaritzant la situació laboral de treballadors i treballadores. Els pressupostos pel 2023 no deixen de ser una continuïtat d’aquestes polítiques i així veiem com se segueix apostant per invertir en el Mobile World Congress o com el consistori municipal defensa la participació de la ciutat com a seu de la Copa de Vela Amèrica el 2024. 

 

4. Les nostres propostes

Davant el continuisme, la intensificació de les desigualtats i l’augment de la pobresa, convertides en cròniques, la CUP Barcelona plantegem algunes propostes pels pressupostos, que serveixen per abandonar el monocultiu turístic i la ciutat voltor com a principal proposta pública de l’Ajuntament i així, apostar per una ciutat dels veïns i veïnes. 

 

Acabem amb les vacances fiscals de les terrasses per allotjar immediatament totes les famílies de la Mesa d'emergències en habitatges dignes. 

Amb l'excusa de la pandèmia, l'Ajuntament ha bonificat la taxa de terrasses de bars i restaurants des de l'any 2020 i vol seguir fent-ho el 2023, renunciant a 10M d'€ anuals. Ni tan sols al Madrid d'Almeida i Ayuso es van atrevir a mantenir la bonificació més enllà del 2021. Amb aquests diners es podria pagar el lloguer d'un habitatge, fins i tot a preu de mercat, per cadascuna de les 733 famílies en situació de màxima vulnerabilitat que esperen a la Mesa d'emergències socials.

 

Aturem la promoció turística per fer de Barcelona una ciutat lliure de sensellarisme.

L'Ajuntament de Barcelona preveu gastar 21,4 M'€ en foment i promoció del turisme; volum de despesa inèdit, més del 50% superior al de 2022. Si en lloc de gastar diners públics per incrementar la massificació turística que beneficia poques mans, destinés aquests diners a incrementar la despesa per equipaments i serveis per a persones sense llar, Barcelona podria acabar demà mateix amb aquesta xacra, que avui empeny més de 1.000 veïns i veïnes a dormir cada nit al carrer.

Canviem despesa policial per l'enfortiment de serveis essencials.

Cada any l'Ajuntament transfereix prop de 100 M'€ a grans empreses i fons voltors perquè gestionin el Servei d'Ajuda a Domicili, bàsic per a desenes de milers de veïns i veïnes en situació de dependència. D'aquests diners, uns 16M d’€ se'n van en forma de beneficis empresarials, de pagament de l'IVA a l'estat i d’altres despeses evitables. La municipalització del SAD suposaria l'estalvi de tots aquests diners. 

Si hi afegíssim 22M d’€ més, aquesta internalització es podria fer assumint els costos de gestió i els increments salarials d'entre el 30 i el 40% per al cos de treballadors i treballadores. Aquests diners són els que l'Ajuntament preveu gastar de més el 2023 en la seva seguretat ciutadana, fins arribar als 373M d’€, el doble del que gasta en habitatge, per exemple.

Les anteriors són propostes molt clarificadores per assenyalar la nul·la capacitat i voluntat de l’actual govern municipal i els seus socis per resoldre les necessitats reals dels veïns i veïnes de la nostra ciutat. Per això denunciem que: 

• Aquests pressupostos reforcen un model basat en la massificació turística que precaritza les condicions laborals i expulsa les classes populars de la ciutat, amb les corresponents conseqüències mediambientals.

• Aquests pressupostos reforcen un model d’ús privatiu de l’espai públic que prioritza una ciutat que dilueix la generació de comunitat als nostres carrers. 

• Aquests pressupostos reforcen una concepció de la seguretat basada en augmentar el nombre d’efectius policials afavorint relats que abonen el terreny a l’extrema dreta. Per això, l’augment del pressupost destinat a la seguretat no només reprodueix sinó que intensifica un model de criminalització de les classes populars que ha tingut com a màxim exponent la gestió d'Albert Batlle, tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Des de la CUP Barcelona, en canvi, apostem per uns pressupostos prioritzant el fet de garantir un habitatge digne per a totes les persones, l’aposta clara per un treball estable i segur i per uns serveis públics de qualitat. 

Barcelona tindrà el 2023 un pressupost sorgit d’haver convertit la ciutat en palanca d’estabilització i estancament dels conflictes socials existents, tancant per dalt les possibilitats de ruptura amb el règim. 

Des de la candidatura impulsada per la CUP Barcelona rebutgem un pressupost que consagra el model de ciutat-negoci excloent travessada per les desigualtats. A les portes de les eleccions municipals i a punt d’acabar el mandat, s'evidencia el viratge a la dreta del plenari i la necessitat de tornar a portar una alternativa nítidament d’esquerres, dels carrers a l'Ajuntament.