Treballadores de l’Hospital de la Vall d’Hebron s’han concentrat avui al pati de l’Escola Bressol que dóna servei al centre per protestar contra el seu tancament amb motiu del seu 38è aniversari. La direcció de l’hospital i el govern de Convergència i Unió han decidit deixar d’admetre infants com a mesura d’estalvi, mentre desenes de milions d’euros dels pressupostos de la sanitat pública van a engreixar les butxaques de la màfia convergent de la sanitat i d’exalts càrrecs del PSC que gaudeixen de jubilacions daurades a fundacions totalment opaques.

Les treballadores han fet una crida a tots els partits polítics que es presenten a aquestes eleccions per participar en un acte que, per desgràcia, s’ha convertit en un acte electoral de PSC, ERC i ICV-EUiA, responsables de centenars d’acomiadaments i de retallades de serveis socials als ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, SI i C’s. És especialment sagnant la presència de la socialista, Núria Parlon, integrant del govern corrupte que dirigia l’exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, i que també ha fet servir unes tisores ben esmolades al seu Ajuntament mentre s’embutxaca un sou que supera els 100000€ anuals. Alguns d’aquests partits han ofert presentar una resolució parlamentària per demanar que es mantingui el servei. Una resolució que pot tenir el mateix efecte que la que es va aprovar tot instant al govern a la reapertura de les urgències nocturnes del CAP de la Guineueta, que fa mesos que es va aprovar, però el CAP continua tancat.

La CUP d’Horta-Guinardó ha intervingut per dir als presents que “han tingut molt mala sort perquè aquesta protesta i aquest 38è aniversari ha arribat en plena campanya electoral, cosa que ha permès als partits llançar-se sobre ells com voltors a la cacera del vot”. També ha recordat que el compromís que s’ha de demanar als partits no és portar resolucions innòqües al Parlament, sinó “estar amb les treballadores al carrer, que és on es guanyen les lluites”. Fa alguns dies la CUP ja va emetre un comunicat de suport a les treballadores de l’Hospital que transcrivim a continuació.

La CUP de Barcelona exigeix la reobertura immediata de l’Escola-Bressol de l’Hospital de la Vall d’Hebron

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona manifesta la seva solidaritat i suport a la lluita de les companyes treballadores de l’Escola-Bressol de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Es tracta d’un espai d’educació i socialització dels infants de les treballadores i les pacients que durant quasi quatre dècades ha acollit 3.000 famílies, la qual cosa ha redundat en una major qualitat de vida i de treball de les persones, i per tant en menys baixes laborals, menys hores per a l’alletament i, en definitiva, en una major conciliació laboral i familiar –de la qual els polítics governants se solen omplir tant la boca–.

Tanmateix, el conseller de Sanitat Boi Ruiz decidí tancar l’escola-bressol al proppassat juny del 2012, deixant-hi penjades les criatures de 38 famílies, que quedaren desproveïdes de l’opció d’inscriure-les a l’educació pública, perquè el termini ja havia finalitzat (en dues setmanes es recolliren 100 peticions d’ingrés a l’escola-bressol).

En conseqüència, la CUP de Barcelona, en defensa dels serveis públics i d’una autogestió col·lectiva que reflecteixi les necessitats de justícia i d’organització social racional per part de les classes populars, exigim:

1. La reobertura immediata de l’Escola-Bressol de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

2. El cessament immediat del conseller Boi Ruiz, un veritable incompetent per exercir el càrrec que s’ha centrat sols a destruir la sanitat pública i a privatitzar-la, d’acord amb els inconfessables interessos d’una camarilla cada cop més abocada a lamentables processos judicials.

3. El cessament immediat del director de l’Institut Català de la Salut, Sr. Casanovas, i del gerent de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Sr. Navas, per la seva ineptitud extrema a l’hora de resoldre aquest situació.

4. Una reflexió urgent de les estructures sindicals presents a la Vall d’Hebron, ja que tants anys gaudint d’alliberats sindicals no han servit per defensar amb dignitat les companyes acomiadades i les famílies afectades.

PER DEFENSAR LA SANITAT PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL, LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.