Posicionament del nucli de la CUP de Nou Barris sobre el projecte de les 16 portes de Collserola: així, no!
06/03/2012
La política esperpèntica i antisocial que duu a terme l’actual ajuntament de Barcelona es posa en evidència una altra vegada en el plantejament i en l’execució del projecte de les 16 portes de Collserola.
Collserola es va començar a explotar definitivament i de forma il·legal al tombant del segle XIX per les figures del capitalisme incipient de l’època. Des de llavors ha patit una sèrie d’agressions per l’aplicació de polítiques especulatives salvatges i abusives al llarg del segle XX, i amb més força al final del segle passat. Actualment, els col·lectius, associacions i veïnes en lluita per la defensa de Collserola denuncien que la Serra està sent assetjada per tot arreu: per l’aïllament ecològic, la fragmentació per infraestructures i equipaments, la pèrdua d’espai per culpa de l’especulació urbanística, la contaminació (lumínica, acústica i ambiental),… Amb la declaració de Parc Natural l’Octubre del 2010, després d’anys de reivindicacions, es va obrir un bri d’esperança.
D’aquesta manera la superfície que conforma el Parc Natural ha de quedar protegida legalment per determinar el Pla d’usos. Aquesta legalitat està regida pel Pla Estratègic de Protecció del Parc Natural de Collserola, que malauradament a dia d’avui encara no ha sigut redactat. 85 entitats i tècnics de la ciutat han denunciat aquest fet amb un manifest anomenat Baixem entre totes Collserola a la ciutat? www.portescollserola.org Sense la regulació jurídica d’aquest Pla deixa de tenir validesa qualsevol acció o projecte que es vulgui dur a terme a dins i al llindar del Parc Natural.
El projecte de les 16 portes de l’Ajuntament de Barcelona obvia aquest fet, a més de reduir la participació ciutadana i veïnal a un fet quasi anecdòtic, deixant en mans dels equips multidisciplinaris, que participen en el concurs emmarcat dins el projecte, la decisió de les idees que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’actuar sobre el terreny. Queda molt clar que l’actual Ajuntament de Barcelona vol deixar empremta a Collserola, especular amb els equipaments i infraestructures (en cap cas especifiquen d’on sortiran els diners per dur a terme les accions sobre el terreny), i sobretot passar per alt les reivindicacions històriques, plans comunitaris i deficiències actuals d’alguns dels barris afectats per les portes. Un projecte d’aquestes dimensions en època de “crisi” és una greu incongruència. Aquest mes de febrer s’han fet tres tallers “participatius”, a nivell de Sarrià-Les Corts, Horta-Gràcia i Nou Barris. A aquest últim taller es va caracteritzar per la poca transparència del procés participatiu veïnal, provocant que el nombre fos irrisori. Escepticisme acumulat (i justificat) respecte a aquest tipus de processos? Delegació en els companys de la campanya Baixem Collserola a la Ciutat? Difusió insuficient? El que queda clar és que l’Ajuntament no ha pujat adequadament als districtes fronterers amb Collserola a demanar què necessiten. Tenen por de trobar-se i enfrontar-se a unes reivindicacions que no entren dins els seus plans?
Una altra idea perillosa i fora de lloc que es va anar repetint durant els tallers per part de l’Ajuntament, va consistir a fer recalcar que Collserola era vist com a Parc Central de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Insistim-hi: Collserola és una Parc Natural, com preveu la declaració del 2010, i no un Parc Central, escenari de possibles especulacions. És una font de riquesa natural, ambiental i cultural, que hem de conservar amb tots el medis disponibles. Representa un mosaic divers d’espais forestals, agrícoles (horts periurbans), de fonts i rieres. Aquests ens permeten gaudir d’uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i d’una diversitat insospitada d’espècies animals i comunitats vegetals.
Els pocs col·lectius assistents van coincidir que No es faci cap intervenció dins el Parc Natural, en la necessitat de renaturalitzar les zones limítrofs entre els barris i els límits del Parc Natural, així com concentrar els equipaments i serveis públics dins els barris tal com porten anys reclamant.
Per tots aquests motius, la CUP de Nou Barris ens adherim a proposar una moratòria del projecte de les 16 portes de Collserola www.portescollserola.org. A més, encoratgem l’Ajuntament de Barcelona a pujar als barris i escoltar i atendre a les necessitats reals de les seves veïnes per sobre de qualsevol tipus d’especulació privada.