Roser Palol: 'Indignació que, en molts aspectes, compartim'
El dret a l'autodeterminació en les reivindicacions de l'acampada han estat recollides 12 dies després de la seva aprovació. En una entrevista a Llibertat.cat, la portaveu de la CUP de Barcelona i una de les persones que ha estat treballant a la subcomissió d'autodeterminació de l'acampada de Plaça de Catalunya, Roser Palol, explica algunes raons d'aquesta demora. A més a més, Roser Palol assenyala que el futur de les acampades dependrà de quines persones i grups s'hi impliquen, fins on s'hi impliquin, i, sobretot, de quins siguin els responsables de comissions etc. que estiguin disposats a tenir. Paral·lelament, l'Àrea de Comunicació de la CUP de Barcelona ha editat un vídeo sobre el debat que es va dur a terme a l'acampada un dia de l'aprovació
Després que l'Assemblea de l'Acampada dels Indignats a la plaça Catalunya aprovés el text de reconeixement del dret d'Autodeterminaciódel poble català, és veu que no hi ha cap document on queda reflectit aquest punt? A què es degut?
L'assemblea del diumenge 5 de juny de l'acampada dels Indignats de la plaça Catalunya va aprovar el reconeixement del dret a l'Autodeterminació que presentàvem la subcomissió d'autodeterminació de l'acampada. Concretament, es va aprovar amb la fórmula “Reconeixement del dret d'autoderminació per a tots els pobles del món, tal com recull la carta de les nacions unides, i per tant, del poble català.”
Com s'ha viscut aquest debat a la plaça de Catalunya?
Com una de les moltes feinades en les que em poso sense que ningú no m'ho demani. En qualsevol cas,com que sempre és útil ser autocrítics, penso que la subcomissió d'autodeterminació de l'acampada tampoc no vam tenir prou habilitat per fer sentir a la resta de comissions i a l'assemblea, el dret a l'autodeterminació com una reivindicació pròpia i necessària.
No s'ha entès que després de l'èxit de la consulta popular obre la Independència al marge de les institucions a Barcelona hi hagi tanta reticència sobre aquesta qüestió en una Assembla on les persones reivindiquen la Democràcia real. Com s'explica això?
S'explica perquè el moviment 15M és de matriu espanyola i segurament aquesta és la clau per entendre que la nostra reivindicació s'aprovés per 395 vots a favor i 270 en contra, això vol dir un 60 a 40%.
Quina direcció pot prendre el moviment 15-M a Barcelona, després d'haver-se decidit sortir de la plaça de Catalunya per descentralitzar-se per districtes i/o barris?
Depèn de les persones i grups que s'hi vulguin involucrar però em sembla una bona oportunitat per anar concretant reivindicacions reals i necessàries a cada barri.
I pel que fa al Principat i a la resta del nostre país, cap on pot anar el moviment 15-M?
Doncs no ho sé i, ara mateix, penso que no ho sap ningú. Ja planyo els i les opinador(e)s a qui els paguen justament per això, per opinar. A tothom, per molt que haguem passat hores a la plaça, ens falten dades i la perspectiva del temps per saber cap on anirà tot aquesta indignació. Indignació que, en molts aspectes, compartim.
Torno a dir el mateix que amb la descentralització per districtes i barris: Dependrà de quines persones i grups s'hi impliquen, fins on s'hi impliquin, i, sobretot, de quins siguin els responsables de comissions etc. que estiguin disposats a tenir.