La Trobada es celebrarà el proper 14 d'abril a la Plaça de la Marina, amb activitats diverses com un taller de castellers, pintada d'un mural, xerrada debat, i xoriçada i botifarrada popular. Contra el xoriço del rei, fem botifarra a la monarquia!

El proper 14 d'abril farà 82 anys que Francesc Macià proclamà la República Catalana i poques hores després el nou govern provisional de Madrid proclamà la Segona República espanyola. La dinastia dels Borbó es veia forçada a l’exili per la democràtica força de les urnes.

Després de la victòria al 1714 en la Guerra de Successió, els Borbó implantaren l’absolutisme a tot l’Estat, perseguint la llengua i la cultura i abolint les lleis i institucions pròpies dels territoris dels Països Catalans i de la resta de la Corona d’Aragó. En arribar el segle XIX, mentre arreu d’Europa s’anaven implantant-se règims liberals, aquesta dinastia arcaica convertí l’Estat espanyol en el darrer baluard de l’absolutisme. La primera expulsió del Borbó arran de la Revolució de 1868 permeté la implantació d’un primer règim democràtic i de l’efímera Primera República, federal i socialment una de les més avançades de l’època. Per poc temps, ja que l’exèrcit tornà als Borbó el tro que les classes populars els havien pres. No va ser fins el 1931 que  la convocatòria d’eleccions suposà una nova expulsió d’aquesta fatídica dinastia i la implantació de la Segona República.

El canvi suposà que passés de ser un dels règims polítics més autoritaris i retrògrads a aconseguir unes quotes de llibertats socials i personals molt importants per l’època, doncs la República comportà, entre d’altres avenços, el dret a vot de la dones, la llibertat sindical, la reducció de l’analfabetisme, l’educació laica o que en un sol any es construïssin més escoles que en els trenta anteriors. Malauradament no complí les expectatives dels jornalers assedegats de reforma agrària ni dels obrers més conscients, desitjosos d’una major justícia social, ni molt menys les dels catalans i catalanes, que veieren com se’ls imposava un cop més un estat unitari.

Tot això es va truncar amb el cop d’estat feixista del 1936 i la Guerra Civil. La dictadura sanguinària de Franco va retornar el poder a la jerarquia eclesiàstica, als terratinents i als militars, ofegant totes les lluites populars. 82 anys després ens trobem amb una societat que poc ha avançat socialment des d’aleshores. Immersos en una crisis econòmica, sistèmica del capitalisme, sense precedents, ens trobem amb una democràcia segrestada pels grans poder econòmics i els seus titelles. La població no té ni veu ni vot a l’hora de discutir, acceptar o rebutjar les mesures econòmiques antipopulars imposades per organitzacions com el FMI, el BCE, la UE…  L’objectiu? Acabar amb sectors que encara resten per privatitzar, com l’educació i la sanitat públiques, i reduir els drets laborals, aconseguits a base d’anys de lluita obrera.

I amb tot això, la família reial, que torna a regnar perquè Franco imposà al rei Joan Carles com a successor, no para d’estar implicada en diversos casos de corrupció. Família reial encapçalada per un cap d’Estat que va a caçar elefants mentre el “seu” poble pateix una crisis criminal i que s’ha descobert que heretà una immensa fortuna ocultada fins avui.

Davant d’aquesta situació, exigim la definitiva abolició de la monarquia espanyola, la retirada de tots els seus títols i privilegis, i l’expropiació dels seus bens, que en funció de la seva naturalesa passaran a mans públiques o seran subhastats per finançar les minses prestacions socials actuals.