La revista de la la VI Calçotada Popular de l’Eixample, organitzada per l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (AJEN) i La Cruïlla – Casal Independentista de l’Eixample al barri de la Sagrada Família, recull una entrevista a Xavier Monge veí de l’Eixample i  membre de la CUP de Barcelona . Us podeu descarregar la Revista aquí.

- En primer lloc, què diferencia la CUP Barcelona d’un partit polític convencional?
La CUP és un projecte que prové de l’Esquerra Independentista i d’un fort arrelament en les lluites socials. A Barcelona, s’hi han incorporat persones provinents de diversos moviments socials i tradicions polítiques i organitzatives. D’altra banda, cal tenir en compte que el seu funcionament assembleari i democràtic és, avui en dia, una excepció en el mapa de partits. De la mateixa manera, l’aposta pel municipalisme com a eina de transformació des de l’àmbit local és un dels trets característics de les CUP, i això marca una diferència essencial respecte la resta.

- Tots els polítics pronuncien bones paraules. Com garantiu les vostres propostes davant la ciutadania?
Ningú és immune a instal·lar-se en una política autocomplaent. Ara bé,un dels principals actius a l’hora de no caure-hi és el fet que a la CUP no hi ha polítics, sinó persones que fan política des de la base. Un dels principals defectes que té actualment el mapa de partits és que s’ha fet de la política una professió, i no una activitat mitjançant la qual transformar la societat. De totes maneres, l’única garantia de mantenir aquest model organitzatiu i polític és la participació i vigilància de la pròpia militància i, sobretot, de l’entorn social i polític.

- Quin és el model de Barcelona que proposa la CUP als veïns i veïnes de
la ciutat?
Nosaltres apostem per un canvi radical del model de ciutat que s’ha desenvolupat fins avui. Creiem que és possible i necessària una Barcelona que decideixi des dels barris, la radicalitat democràtica és quelcom indestriable del projecte de la Unitat Popular. D’altra banda, creiem que Barcelona ha de deixar enrere l’urbanisme depredador de les darreres dècades, la privatització de l’espai públic, la transformació a cop de gran esdeveniment, entre molts altres exemples. Des de la CUP proposem fer del carrer un espai de socialització, que les polítiques socials s’imposin a la política de la multa i la criminalització, fer dels nostres barris espais habitables per als seus veïns i veïnes.

- Com pensa la CUP donar veu a barris com el nostre?
Cal que l’Ajuntament iniciï una descentralització política que faci dels barris el principal centre de decisió política. Només així podrem garantir que sigui cada un dels barris es desenvolupi d’acord amb la voluntat popular.

- Què preteneu fer a l’Ajuntament en el dia a dia, amb els regidors que
aconsegueixi?
La CUP vol ser la veu del carrer a l’Ajuntament. Des de fa molts anys, el discurs únic entorn el model de ciutat s’ha imposat al consistori. L’oposició es limita a cercar l’alternança en el poder, però no en canviar la política actual. És necessària una oposició clara i contundent que defensi els interessos dels veïns i veïnes i dels moviments socials.

- Ja més a nivell personal, què és el que pensa que més necessita el nostre barri?
Crec que hi ha tres aspectes fonamentals que cal abordar a Sagrada Família. En primer lloc, cal una política que sigui capaç de descongestionar el turisme. Tenim moltes coses a oferir al món, però això no pot anar en detriment de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. En segon lloc, cal una política d’habitatge que abordi des de l’arrel les conseqüències de l’especulació. El jovent no ha d’haver de marxar del barri ni de la ciutat i per això cal anar molt més enllà de l’habitatge protegit: lloguer social, parc públic d’habitatge, expropiació de l’usdefruit dels habitatges buits,etc.  Finalment, cal recuperar l’espai públic, el carrer, com espai de socialització. L’Ajuntament bloqueja per sistema les iniciatives populars al carrer enlloc de promoure-les.