Des fa uns dies, l’històric edifici Estel de l’Avinguda de Roma, també conegut com l’edifici de la Telefònica, està sent el centre d’atenció d’alguns mitjans de comunicació.

L’estat d’abandonament i degradació d’aquest immens edifici ha generat, per una banda, desenes de detencions de persones que es buscaven la vida amb el coure i, de l’altra, incidències per diverses fuites d’aigua, trencament de vidres, sorolls, petits incendis i brutícia que estan indignant als veïns i veïnes de la zona.

Aquest problema no és nou. El titular de l’immoble des de 2007 era el grup d’inversió en borsa i de capital de risc Carlyle (a través de la seva filial Cerep), un grup especulatiu que va comprar l’edifici per 220 milions d’euros a Telefònica, just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i amb la intenció de construir-hi pisos de luxe.

Amb l’agreujament de la crisi el grup Carlyle no va arribar a desenvolupar el projecte i durant primavera passada va presentar concurs voluntari de creditors de la filial Cerep, propietària de l’edifici. No s’arribà a cap acord i els bancs creditors decidiren quedar-se l’immoble, de manera que ara en són els propietaris Bankia, Catalunya Caixa, BBVA i Banco Popular.

Des del 2011, quan Telefònica marxa de l’edifici i s’instal·la al Fòrum, que l’edifici és buit i no ha parat de deteriorar-se. A més, recordem que la venta de l’immoble formà part d’una operació pactada el 2007 amb l’ajuntament de Barcelona i que implicà nombrosos canvis de qualificacions de terrenys: Telefònica, per finançar la nova seu al 22@, podia vendre aquest gran edifici qualificant-lo com d’habitatges privats, a canvi que altres propietats de Telefònica passessin a ser equipaments (vegeu-ne el conveni aquí). Negoci rodó per Telefònica, nefast pels barcelonins: van vendre l’edifici Estel a preu inflat, i ens deixen un monstre buit enmig d’un dels districtes amb més mancança d’equipaments públics i habitatges socials. I mentrestant, encara s’espera que alguns dels altres immobles es converteixin realment en equipaments comunitaris…

Des del nucli de la CUP de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni reclamem:

· que les entitats bancàries propietàries de l’edifici s’encarreguin de la neteja i condicionament de l’edifici i abandonin la idea de convertir-lo en pisos de luxe. Recordem que es tracta de bancs que han estat rescatats amb milions d’euros de diners públics i aquests haurien de retornar a la societat.

· que l’Ajuntament busqui solucions imaginatives i no exclusivament repressives contra el col·lectiu més feble de tots, que només intenta guanyar-se la vida amb la venda de ferralla. Els responsables de l’estat de l’edifici són els bancs, però també l’Ajuntament per haver permès la permuta de qualificació del solar que finalment no s’està utilitzant com a habitatges. Si les entitats bancàries són incapaces d’assegurar el manteniment de l’edifici, l’Ajuntament hauria d’intentar aconseguir la propietat de l’immoble per a equipaments públics i habitatges socials.

· que l’Ajuntament defineixi i concreti l’ús com a equipaments comunitaris que han de tenir els edificis de telefònica inclosos en el conveni i en els quals encara no s’hi ha intervingut. Concretament, als barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, es tracta dels edificis ubicats a Gran Via 393 i Campo Sagrado 22.