Defensem el rius vius. No a la mercantilització de l'aigua.

El dia 7 de Febrer a les 12h tindrà lloc una gran manifestació en defensa del riu Ebre del seu cabal ecològic, però també de les seves valls. El Pla Hidrològic de la conca de l' Ebre (PHE) planeja 450.000ha de regadiu noves  (el 68% de les planificades per a tot l'estat) i  52 embassaments nous, sumats als 20 que ja hi ha.

 El govern del Partit Popular s'excusa dient que ha de complir la directiva Marc de l'Aigua del 2006 i que per això ha aprovat el PHE. Tanmateix res més lluny de la realitat, tal i com assenyala la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el PHE no avalua el futur estat de la zona del Delta, que anomena zona molt modificada i de transició a aigües marines.

Aquest pla contempla  deixar un cabal al delta de 3000hm3 anuals pel manteniment del ecosistema deltaic (inferior al del Pla Hidrologic Nacional d'Aznar i Cañete).  Cal recordar que el cabal a Amposta ha passat de 18.800hm3 de mitjana als anys 60 a un 8800hm3 a la dècada anterior, i els problemes de subsidència (enfonsament) d'erosió i salinització no han parat de créixer. També cal pensar que les aigües de l'Ebre juguen un paper molt important en els ecosistemes marins d'aquesta banda del Mediterrani, aportant-li uns nutrients que ja de per sí son escassos (d'aquí la transparència de les aigües). De fet el delta serveix de zona de cria i de creixement de moltes espècies amb valor pesquer, en conseqüència ,sense l'aport d'aigua dolça i oxigenada en quantitat suficient les poblacions de crustacis i peix blau es veurien fortament delmades.  A banda el cultiu de musclos perdria gran part de la seva producció, com es pot comprovar als cada cops més freqüents anys de sequera. Per no parlar del cultiu de l'arròs, un dels principals motors econòmics de la zona o de l'aport de sorres que mantenen les platges. Així la reducció del cabal a la desembocadura constitueix una autèntica càrrega de profunditat contra l'economia d'aquesta part del país.

Des del punt de vista ecològic i ambiental, les zones humides costaneres han estat un dels ecosistemes que més agressions ha patit, dessecacions per fer o ampliar aeroports, ports, complexos turístics etc... El delta de l'Ebre és el segon espai més important en extensió i per valor natural de la Península Ibèrica i un dels  tres principals de la Mediterrània juntament amb el delta del Nil i la Camarga.

Per tant, ni econòmica ni ecològicament el PHE és defensable. Els que així ho fan han planificat més de 2000 milions d'€ en formigó per poder recollir subvencions europees i planegen la constitució de bancs d'aigua per obrir la porta amb l'especulació d'un bé comú.

Caldrà mobilitzar-se les vegades que faci falta en defensa de l'Ebre com a riu, tanmateix cal puntualitzar alguns aspectes per no perdre la perspectiva.  De les 450.000ha noves de regadiu 150.000ha han estat demanades per la Generalitat de Catalunya que a dia d'avui encara no ha redactat els plans de gestió dels espais  inclosos a la Xarxa Natura 2000. La mateixa Generalitat que no té res a dir pel desviament de la desembocadura del Llobregat, l'ampliació de l'aeroport del Prat sobre terrenys deltaics o la instal·lació d''un magatzem logístic de 15ha d'Amazon a la mateixa zona del Prat. La mateixa Generalitat que gestiona el transvasament Ter -Llobregat, que fa que el 70% de l'aigua del Ter vagi cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i que sistemàticament no s'arribi al cabal ecològic, això sense parlar de la privatització de l'empresa Aigües Ter Llobregat. La mateixa Generalitat que  mira cap a un costat quan se li parla del problema enorme de salinització del Cardener i el Llobregat  que representa el runam salí del Cogulló.

A més, hem de pensar que l'Ebre ja rega actualment més de 950.000ha, la majoria dedicades a farratges destinats a la ramaderia industrial, sector oligàrquic i molt poderós  a Catalunya i que els nous regadius planejats al PHE van en bona part a conrear més farratges per alimentar la ramaderia que omple de purins el Ter.

Aquestes puntualitzacions tenen com a objectiu superar dialèctica exclusivament nacionalista, atès que per exemple les valls altes de l'Aragó i de la conca del Matarranya són  de les més afectades per la construccions de grans embassaments i que el moviment que va derrotar el Pla Hidrològic Nacional  no ho hagués fet sense una aliança amb la gent de l'Aragó i el moviment ecologista en general.

Cal situar la qüestió en un canvi de paradigma sobre la gestió de l'aigua, i més en moments on es parla de procés constituent. Avançar i aprofundir en la nova cultura de l'aigua i en acabar amb la mercantilització  dels seus usos bàsics. No podem dir no a uns transvasaments i sí a uns altres iguals o més destructius. La lluita contra el PHE és prioritària, tanmateix en el marc del camí cap a la República Catalana s'han d'anar plantejar els pilars de la mateixa i un d'ells sens dubte ha de ser la defensa del territori i el dret a un medi ambient sa per  totes les persones.

Grup de Treball de Territori i medi