El mercat de Sant Antoni: més marca Barcelona

El mercat de Sant Antoni reobrirà les seves portes aquesta setmana després de vuit anys i mig d’obres i amb un retard de cinc anys sobre el calendari previst inicialment.

Cal tenir en compte que el mercat de Sant Antoni no és només un mercat; en són tres: el de fresc, els encants i el dominical del llibre. De fet, sempre ha sigut més que un mercat perquè ha complert moltes funcions més enllà de la comercial. Ha contribuït a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social generant comunitat i creant una xarxa de protecció social per als veïns més vulnerables cedint-los els productes al final del dia. Ara caldrà veure quina repercussió té en el manteniment d’aquesta xarxa solidària el fet que molts paradistes de tota la vida no hagin pogut renovar la llicència per traslladar-se al mercat nou a causa dels alts preus.

Aquestes sinergies, a més, van molt més enllà del propi barri de Sant Antoni. El mercat sempre ha fet d’eix vertebrador entre els barris del Poble Sec i del Raval. Els primers, perquè no tenen mercat propi; els segons perquè han sortit foragitats del mercat de la Boqueria, definitivament colonitzat ja pel turisme.

De fet, algunes veus alerten que el Mercat de Sant Antoni podria seguir el mateix camí que el de la Boqueria. No en va els paradistes estan preparant uns fulletons ens tres idiomes per repartir entre els turistes explicant-los com s’han de comportar en un mercat. 

En aquest sentit, durant aquests anys de reformes i canvis profunds a Sant Antoni, els veïns han cridat, sense que sembli que hagin estat escoltats, “No volem ser la nova Boqueria”, però el cert és que l’exemple més semblant del risc que suposa la reforma del mercat de Sant Antoni el tenim al mercat de Santa Caterina, que ha comportat una profunda reforma urbanística dels entorns i un impacte devastador en el teixit comercial del barri, amb el tancament de 200 establiments i el final de la funció d’articulador de la vida econòmica i social del barri.

També a Sant Antoni el petit comerç de proximitat està sent substituït pel monocultiu turístic de bars, restaurants i botigues de productes alimentaris i de tèxtil amb preus molt superiors a la capacitat adquisitiva del veïnat tradicional. Actualment, el Pla d’Usos de Sant Antoni preveu 445 llicències de restauració més 12 de comerç alimentari amb degustació en un radi de només 50 metres! 

Aquesta transformació del teixit comercial va acompanyada de la pujada més alta del preu de lloguer de tota Barcelona, d’un 35% en només quatre anys. La fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans per als lloguers de renda antiga del 2015 ha suposat que Sant Antoni sigui un mercat molt atractiu per als fons voltor i grans empreses inversores. Aquest fet està provocant l’expulsió dels veïns del barri -182 llars en els últims 5 anys- que estan sent substituïts per un veïnat més jove, amb més capacitat adquisitiva i principalment procedent d’altres països europeus. De fet, el 30% dels veïns hi ha arribat durant els últims cinc anys.

Fons voltor i empreses inversores s’han sentit atrets per la ciclogènesi del barri i dels seus entorns. Primer, a causa d’una reforma de l’avinguda Paral·lel pensada per al desembarcament dels creueristes al port amb el propòsit de portar-los a la Font Màgica de Montjuïc, al centre comercial Les Arenes de la plaça Espanya i a tota l’oferta d’oci de l’avinguda per tal de contribuir a descongestionar les Rambles; després per una oferta de restauració adreçada als turistes com “El Barri” dels germans Adrià, que compta amb sis establiments de luxe en pocs metres a la rodona, com a màxim exponent; i, finalment, per un PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístic) que arriba tard i que s’ha mostrat insuficient. Per exemple, en una cerca pels principals portals d’allojaments turístics feta aquest mateix mes es poden trobar anunciats 1.346 pisos, la qual cosa representa un pis turístic per cada 38 habitants, i dels quals s’estima que un 30-40% són il·legals.

Mentrestant, els veïns estan esperant la resposta de l’Ajuntament a la moratòria de bars i restaurants i al Pla d’Usos que, de moment, no dona resposta a la massificació dels establiments de restauració, ni a la proliferació de terrasses que privatitzen el ja limitat espai públic, ni regula les botigues de souvenirs, ni els usos comercials dels entorns del mercat i que, finalment, tampoc inclou la regulació dels allotjaments turístics. 

Ens trobem, doncs, amb uns veïns desprotegits davant els lobbies turístics i especuladors mentre es permet la privatització d’equipaments públics, com tot el subsòl del mercat, on s’instal·laran un supermercat i un gimnàs privat, cosa que mostra la manca de compromís del govern municipal amb l’economia social i cooperativa i amb els projectes comunitaris que tan necessaris són per crear xarxes veïnals fortes que lluitin contra els voltors que amenacen de destruir els barris que tant diuen defensar des del govern de la ciutat. En aquest sentit, no sembla que la política del govern municipal actual sigui gaire diferent de la dels seus predecessors de CiU i PSC. 

Sant Antoni corre el risc, doncs, d’esdevenir el nou exponent de la marca Barcelona amb un barri cada cop més orientat al consum i al turisme, que expulsa el seu veïnat i on cada millora urbanística, com la reforma del mercat, més que com una oportunitat de revitalització de barri és temuda i vista com una amenaça de més gentrificació. O pensem els barris per al veïnat o tindrem barris sense veïns i veïnes, com ja passa a Ciutat Vella. 

Eulàlia Reguant