Ahir diumenge es celebrà el primer dels vermuts de la CUP de Sants-Montjuïc, una iniciativa del nucli amb voluntat de continuïtat i l’objectiu d’obrir el debat al voltant de qüestions diverses que serveixin per millorar el coneixement del districte i poder bastir així alternatives més contextualitzades a la realitat local.

El vermut-debat, celebrat al Casal independentista en un ambient distès, estava dedicat a l’independentisme dels anys 80 a Sants. La presentació i introducció de l’acte anà a càrrec de l‘historiador Marc Santasusana, que exposà l’aparició de les primeres expressions independentistes a Sants durant la Restauració borbònica, l’existència d’un escamot santsenc d’Estat Català als inicis de la dictadura de Primo de Rivera, la incorporació de la majoria d’independentistes del barri a ERC paral·lela a l’existència de nuclis del Partit Català Proletari i del Partit Nacionalista Català durant el període republicà, l’existència de seus d’Estat Català a Sants, a Hostafrancs i a la Bordeta durant la Guerra Civil i la forta implantació del Front Nacional de Catalunya i del Front d’Alliberament Català durant el franquisme.

Enllaçant amb la introducció de l’acte el ponent, Xavier Idrach, que inicià la seva militància a l’independentisme combatiu dels vuitanta al barri de Sants, començà exposant la presència i actuació del FNC i del FAC al barri transmesa dècades enrere pels mateixos militants d’aquelles organitzacions. Ja parlant de la seva pròpia experiència militant, explicà diferents episodis clau de l’evolució de l’independentisme combatiu durant els anys vuitanta al barri: la primera coordinació entre els militants santsencs de les diferents forces polítiques independentistes, l’aposta per la confluència en el Moviment de Defensa de la Terra i el creixement que visqué l’independentisme en aquella conjuntura marcada per unes manifestacions combatives i l’activitat armada de Terra Lliure, la inauguració de la primera seu del Casal Independentista Jaume Compte i el control policial i les nombroses detencions de veïnes del barri al llarg dels vuitanta i especialment arran de l’Operació Garzón.

En acabar l’exposició s’obrí un debat entre militants llibertàries o de l’independentisme dels vuitanta, de l’esquerra independentista dels noranta i d’ara i dels moviments socials que, més enllà de valorar el pòsit que aportaren aquelles lluites, acabaren debatent de les perspectives de canvi social i nacional que s’obren en la conjuntura política actual.