Sobretot representa una manera diferent d'entendre la política, on aquesta no és una professió sinó una militància, on es tracten de fer les coses ben fetes i també representa una forma diferent d'entendre la democràcia, amb participació, debats oberts i transparència.

Sí, però els altres que ho han dit, quan s'hi han trobat no ho han complert.

Doncs l'aval que ens donen la resta CUP que ja tenen representació als seus municipis –en alguns casos de fa anys- i on la seva gent, ostenti càrrecs electes o no, ha mantingut la seva feina independent al marge de l'activitat política i ha continuat entenent la militància com una voluntat i no com una professió.

A la propaganda es parla d'un “altre model de ciutat” per a Barcelona. Pots posar alguns exemples pràctics de què significa aquest model diferent?

Es pot apostar per una Barcelona que treballi per fer uns barris habitables, amb serveis públics de qualitat i gestionats per cobrir les necessitats dels seus veïns o bé apostar per una Barcelona abocada als grans esdeveniments que només beneficien un cert tipus d'economia molt concreta i que llastren les finances públiques.

Es pot preferir una Barcelona que permet i fins i tot fomenta l'especulació i posa el benefici privat per davant de drets bàsics com és l'habitatge, o en canvi construir una Barcelona que utilitza el sòl municipal per fer habitatge social, que pressiona els propietaris dels 80.000 pisos buits perquè hi deixin d'especular o que es compromet a fer el que pugui per aturar els desnonaments.

A alguns els hi agrada una ciutat que arregla els problemes socials a base de multes i que no té cap problema en privatitzar els espais públics, i altres en volem una ciutat que recuperi els carrers i que fomenti l'ús lliure de l'espai públic.

Hem volgut conformar una candidatura que aplegués les diferents sensibilitats que conformen les lluites socials que avui en dia s'estan vivint a la ciutat. L'aposta passava per articular un sector social que té una proposta de Barcelona diferent i crec que ho hem aconseguit, que tots aquests espais es poden sentir representats amb una candidatura que, a més, aspira a ser la seva veu a l'Ajuntament.

Aquesta pluralitat que la llista representa –encara que òbviament no hi cap tothom,- ha estat un element determinant a l'hora que més gent se sumi a la proposta i ha visualitzat que el nostre no és un projecte tancat, sinó que és un procés obert a la participació i la suma de voluntats.

Com ha estat la resposta dels activistes de diferents moviments socials, veïnals, sindicals, etc. amb els que heu parlat?

En general hem vist una reacció molt bona, tant de la gent que ens ha donat suport públicament com dels moviments socials que tot i no fer-ho per tal de preservar la seva autonomia –cosa que ens sembla natural i òbvia- ens han ajudat a redactar el programa en les àrees respectives de treball. Sense totes aquestes complicitats això no seria possible.

La proposta de SI no puc comentar-la perquè no n'hi va haver, sols hi va haver un comentari llançat a la premsa però res real que es pogués rebutjar o no. Amb Portabella sí que ens hi vam reunir però vam veure que hi havia una contradicció frontal en els respectius programes que feia impossible anar junts. Al cap i a la fi, tot i que en els darrers anys s'ha distanciat de l'aposta boja d'Hereu pels grans esdeveniments, durant tota la darrera legislatura ha estat la seva crossa, va aprovar l'Ordenança del Civisme i això per no parlar de les anteriors legislatures on va ser al Govern municipal participant de disbarats com el 22@. Al final el que compta són els projectes polítics i ara per ara tots els partits amb representació al consistori comparteixen un mateix model de ciutat, que no és el nostre, cosa per la qual no és possible realitzar certes aliances.

Amb molt bona sensació, observant una reacció molt bona de la gent i unes certes ganes generalitzades de que hi hagi una opció diferent a la ciutat. Tot i això no vull pecar d'un fals optimisme. Som conscients que la demanda mínima d'un 5% dels vots és una barrera molt gran i que costa molt de saltar al primer intent, i més en les grans ciutats. Tenim l'exemple dels companys de Mataró o els de Girona i també de la Gent de Santa Coloma, que espero que aquesta vegada sí aconsegueixi entrar. Però de totes formes crec que és important plantejar l'alternativa i ser-hi perquè si no és aquesta vegada serà la propera. No som dels que es desanimen.

Ajuda i molt, però no se si serà suficient. Barcelona és una ciutat molt gran on costa fins i tot que la gent sàpiga que existeixes.

Al marge de les eines que ens dóna internet i les xarxes socials, i que a hores d'ara ja fan servir totes les formacions polítiques, farem una campanya al carrer, bé sigui amb els mitjans tradicionals –cartells, pancartes, adhesius- bé sigui fent accions o presència personal. Això és així per dos motius: un que aquest és el nostre espai natural, on ens movem millor, i l'altre perquè no tenim accés als mitjans de comunicació massius, tan pel veto que patim com per manca de diners.