La furgoneta carregada arriba ben aviat al matí, on ja l’esperen algunes membres de la CUP Capgirem Barcelona de Sant Andreu. La Plaça Orfila, davant de l’Ajuntament, s’omple aviat de caixes de so, el pont per la pancarta, mòduls d’escenari, palets, taules i carpes. Mentre les més manetes i l’equip de tècnics de so preparen l’acte, la resta engalanen la plaça amb pancartes, cartells i la paradeta. Al migdia, i per torns, la gent s’escapa a dinar, mentre les primeres càmeres arriben per muntar l’streaming en directe.  Arriba el camió carregat de cadires i tothom comença a descarregar-les per col·locar-les. N’han dut 500, un grapat queden guardades per la premsa. Aquesta vegada tampoc tenen canapès, però tenen taules i cadires i una carpa que els protegeix del sol. S’acosten les cinc de la tarda i la plaça ja és plena, mentre les cadires i els laterals s’omplen de públic, al final s’acumulen els mitjans que venen a cobrir l’acte. Els vuit canals de sortida de so directe habilitats fan curt. L’acte va comptar amb diverses actuacions musicals, acrobàcies en cintes i cordes i reiterades referències al Dia Internacional contra la LGTBIfòbia que ahir es commemorava. També la presència a l’acte i les referències a les treballadores de Movistar van ser constant com a exemple de lluita i resistència de tota la classe treballadora.

​

Les darreres proves de so donen pas a la música enllaunada que amb la cançó de campanya, Atupa, Ebri Knight i Obrint Pas escalfen l’ambient. Passen vint minuts de les cinc i Ivan Altimira, actor i candidat a conseller de districte de Sant Andreu surt a l’escenari per presentar i conduir l’acte. L’escenari és baix, proper, i Altimira puja i baixa per passejar-se entre el públic. Abans de rebre Maria José Lecha, administrativa a la sanitat, i David Fernandez, periodista, reivindica la Barcelona dels pobles, viles i barris front la de les classes dominants. Entre els les tres conversen sobre la situació que viu Barcelona, les desigualtats socials, l’opacitat, la corrupció i la necessitat de canvi. Per proposar alternatives, Altimira passa la paraula al públic, on diverses persones expliquen l’anàlisi i les propostes de la CUP Capgirem Barcelona.

Va iniciat les intervencions del públic Josep Garganté, membre de la COS, conductor d’autobusos de TMB i número tres a la llista, va defensar els drets socials i laborals front a la precarietat que vivim les treballadores de la ciutat. En la seva intervenció, va carregar contra la sociovergència que fa anys que governa tot recordant que “no han estat ni Xavier Trias ni Jaume Collboni qui han aconseguit rebaixar les tarifes d’alguns títols de transport, sinó la lluita i la mobilització constant de la plataforma Stop Pujades”, tot recordant que hi ha persones que han estat multades o que afronten judicis per les accions de la campanya contra la pujada del preu del transport públic.

Maria Rovira, que segueix a Lecha en la llista electoral, va reivindicar a les veïnes de Barcelona com a subjecte polític de canvi de la ciutat: “som les que avortem quan ens dona la gana, som la ràbia de cada dona assassinada als nostres carrers, som cada espai okupat, som cada espai de suport mútu, som cada assemblea eterna”. Rovira també va tenir un moment de record i solidaritat amb el jovent basc, que en aquell mateix moment alçava un mur popular per evitar que l’estat espanyol els robés tres joves més condemnades a presó pel simple fet de militar en una organització juvenil i fer política. La intervenció va finalitzar tot dient que “nosaltres som totes vosaltres i  som les que volem una Barcelona amb pètals de foc”.

Oscar Simón, professor i número 5 de la llista, va cridar contra la inacció municipal en polítiques d’habitatge, proposant que l’Ajuntament es planti davant la Sareb i les entitats financeres per tal de prohibir els desnonaments i va advertir que “expropiarem l’usdefruït dels pisos buits començant pels dels bancs”. Simón va recordar que des de l’Ajuntament es negava que hi hagués 80.000 pisos buits com fa anys que afirma la CUP, denunciant que “no han aplicat la Llei d’Habitatge per fer un cens” i que “no s’ha sancionat a cap pis buit i només s’han incoat 19 expedients per fer-ho”. “D’on han sortit les milers de places d’apartaments turístics si no hi havia tants pisos buits?” va preguntar irònicament.

Va seguir l’acte Xavier Monge, veí de Sagrada Família, que va ser enxampat per Altimira gravant l’acte en un lateral. Monge va denunciar que “la bombolla del turisme és la fugida endavant del capitalisme davant de l’esclatament de la bombolla immobiliària” i que suposa la tornada “a un espiral d’especulació basat en el capital fictici del crèdit” avisant que quan els especuladors hotelers hagin tret tot el suc a la ciutat “marxaran amb els diners a les Illes Caiman, Suïssa o Andorra i ens deixaran a nosaltres amb una ciutat arrasada”. Front a la bombolla turística va reclamar un canvi en el model productiu que passi per diversificar l’economia i reindustrialitzar la ciutat. Monge va acabar amb contundència, dient que” cap hotel que no estigui construït abans del 24-M s’aixecarà i no quedarà cap pis turístic, ni legal ni il·legal”.

Eulàlia Reguant, número 4, va posar sobre la taula el procés independentista com una eina per tal d’impulsar un procés constituent, des de baix, des del municipalisme. Reguant, va recordar que “Barcelona ha estat sempre un referent de la solidaritat de la seva gent amb altres pobles, i també ha acollit en els últims anys les manifestacions independentistes més important de la història dels Països Catalans”, i que “som internacionalistes, perquè aquesta solidaritat reconeix la vigència d’un poder que se segueix exercint cap a molts pobles del Sud i del mateix Nord basat en l’articulació de l’opressió de classe, de cultures i nacions”.

David Fernàndez: “El vot de la CUP és el que més molesta, més emprenya i més temen les elits extractives i cleptòmanes de la ciutat”

​

El periodista i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya va iniciar els parlaments finals. Ho va fer per defensar la feina de formiguetes de les candidatures d’unitat popular que enguany es presenten a les eleccions municipals per construir el país des de baix, des del municipalisme. Fernandez fa esmolar el micròfon contra la corrupció i front als qui s’esquincen les vestidures va preguntar: “És o no és màfia, que un defraudador fiscal confés com Emili Cuatrecases organitzés el viatge a Nova York de l’alcalde?”. El diputat de la CUP va recordar que “fa tres anys dèiem que volíem ser el Cavall de Tria al Parlament i ara serem el Mamut d’Icària a l’Ajuntament”. Va acabar el seu discurs elevant el to, per descans del tècnic de so, reivindicant el vot a la CUP com “el que més molesta, més emprenya i més temen les elits extractives i cleptòmanes de la ciutat”.

Maria José Lecha: “Omplim”

La darrera intervenció va ser la de Maria José Lecha, cap de llista de la CUP Capgirem Barcelona, que va arrencar amb un agraïment a totes les persones que cada dia segueixen fent campanya malgrat el cansament i especialment als tècnics de so, “que no es perden ni un sol acte de campanya i mai desapareix el somriure de les seves cares”. Lecha va apuntar aviat contra el model neoliberal i de corrupció que governa la ciutat, dient que “volem que Barcelona sigui una ciutat oberta al mar, no el refugi mediterrani de la màfia. Volem que l’Ajuntament sigui la casa del poble, i no la cova d’Alibabà i els 40 lladres”.

Lecha va proposar alternatives, quan va defensar “la millor transparència possible: la municipalitzazió i la gestió directa de tots els serveis públics. Perquè les externalitzacions no són gestió eficient sinó sotmetre a les treballadores a la precarietat laboral, a sous de misèria, mentre el Florentino Pérez o La Caixa s’embutxaquen els nostres impostos”, i que “dissoldrem als UPAS; no permetrem que la policia espanyola accedeixi al padró municipal per perseguir veïnes migrades; derogarem l’ordenança del civisme perquè criminalitza la pobresa i garantirem que totes les persones majors de 16 anys poden participar en política a la ciutat encara que l’estat les consideri il·legals”.

La cap de llista també va tenir unes paraules dediicades al to xenòfob de la campanya del PP, tot dient que “alt i clar que si el PP vol netejar els nostres barris, nosaltres els escombrarem dels nostres carrers. No tolerarem que parli del Raval com un gueto perquè el 1942  a Varsòvia els nazis ja ens van demostrar què feien amb els guetos”. Per acabar reclamant omplir les urnes “de vots antifeixistes perquè el PP se’n vagi amb els seus amics de Plataforma per Catalunya: a la paperera de la història”, en un dels moments més aplaudits de l’acte.

Interrompuda en diverses ocasions pel públic amb aplaudiments va cloure el seu parlament tot donant ànims a tothom pel dinal de campanya, recordant que “només queden 5 dies de campanya, 4 anys obrint portes i finestres a la Plaça Sant Jaume i tota una vida de lluita” i dirigint un clar missatge a les assistents: “I a somriure, que guanyarem!”

​