Entrevista a Roger Bujons, candidat número 6 de la llista de la CUP-AxB

Barcelona té una gran fama internacional com a ciutat de la cultura. Es pot millorar el model actual?
No és que es pugui millorar sinó que s'ha de canviar totalment, perquè és un model nefast i perjudicial per a la majoria de la gent que fa cultura a la ciutat. És cert que s'ha assolit certa fama internacional, ja que és l'únic que li ha interessat a l'Ajuntament en els darrers vint anys, temps en què la política cultural ha estat estretament vinculada a la política turística i urbanística, però al preu de sotmetre la ciutat a criteris únicament comercials i d'aparador que aporten ben poc als veïns i veïnes o als promotors culturals.

Al final l'únic que li interessava a l'Ajuntament era vendre la “marca Barcelona” i afavorir un petit nombre de grans empreses a vegades amb estrets vincles amb els partits governant.

Davant d'això que proposa la CUP-AxB?
Creiem que és important potenciar la cultura de base, la que es fa als barris, als carrers, la que proposa el moviment associatiu, la cultura popular, les avantguardes...

Però per això cal deixar de fer la guitza a tothom qui vol fer coses, cal flexibilitzar la gestió dels centres cívics i de les fàbriques de creació i fer-la més participativa i menys controlada ideològicament, cal replantejar eines com l'Institut de Cultura de Barcelona o el Consell de Cultura perquè incorporin més veus, siguin més independents i estiguin més lligats als barris, cal acabar amb les restriccions per utilitzar l'espai públic, no pot ser que una associació de veïns hagi d'acabar fent una calçotada sense calçots perquè li prohibeixen encendre un foc.

Nosaltres creiem que la producció cultural té un benefici social per si mateix i que no cal estar sempre buscant-li un altre benefici mercantil. Sobretot si aquest segon queda en mans d'uns pocs i a sobre hipoteca o liquida el primer.

Un model cultural que també té un evident component ideològic.
Sí, és clar, els partits governants han establert un ferri control cultural per imposar el seu model de transmissió ideològica on s'ha venut la mercantilització com una suposada modernitat “guai” i s'ha potenciat Barcelona com la segona ciutat d'Espanya enlloc d'una capital catalana.

Creieu que és possible recuperar aquella Barcelona pre-olímpica que es va fer famosa per la seva vitalitat, creativitat i independència?
Sortosament aquella Barcelona és aquesta. Barcelona continua sent una ciutat molt viva i dinàmica, amb moltes propostes i això no ha desaparegut sinó que sols s'ha amagat. Però potser ja és hora de deixar de fer-li la punyeta a tota la gent que té inquietuds i posar-lis les coses una mica més fàcil.

En temps de retallades la cultura sempre és a la primera que li toca el rebre. És realista recolzar tot això?
En termes pressupostaris és molt més car recolzar mega-esdeveniments empresarials com el Primavera Sound que les festes majors dels barris. Una per la diferència d'escales i altra per que les festes de barri són impulsades en gran mesura per veïns que ho fan voluntàriament per amor als seus barris i a la ciutat.
No puc dir ara si es pot o no gastar més en cultura, però el que no és just és apostar només pels primers i dir als segons que no hi ha diners i a sobre ofegar-los amb traves burocràtiques.

I no es que ens sembli malament el Primavera Sound i no defensem posar cap trava a cap iniciativa de cap tipus, però no creiem que hagi de ser l'aposta prioritària de l'Ajuntament.

Joan Canela