Aquest matí, a les 12.30 h, a l’interior de la Ciutat de la Injustícia, després d’un cert conflicte amb els gestors dels jutjats que no volien que féssim les declaracions, finalment s’ha realitzat la roda de premsa anunciada.

En ella, Laura Pabón, de la CUP de Barcelona ha denunciat que sota la campanya mediàtica de la Nova Xarxa d’autobusos de TMB s’amaga una reducció global del servei d’autobusos que s’està realitzant des de 2007 amb l’eliminació de línies senceres (31, 35, 105 i 158), l’eliminació del servei de Bus de Barri els diumenges i festius i l’eliminació de serveis de quasi totes les línies en un 10% entre setmana i un 25% els caps de setmana.

Aquesta retallada de servei es deu, en part, al fet que autobusos de TMB no contracta a ningú des de fa 4 anys, mentre que cada any es van jubilant conductors sense relleu. Segons Carlos Daganzo, catedràtic de Transport a Berkeley; honoris causa per la UPC, amb 1100 autobusos treballant Barcelona cobriria la demanda de mobilitat. Avui dia només hi ha al carrer 835. L’any passat n’hi havia 900.

Juntament amb la retallada i empitjorament del servei d’autobusos s’ha incrementat el preu del transport públic. En concret en 10 anys la T10 ha sofert una pujada d’un 70% del cost. L’any passat, a més, es va incrementar en un 28% el preu del bitllet únic.

Xavier Trias ha fet una política continuista amb el que havien fet anys de govern del PSC en matèria de Transport Públic. La sociovergència que existeix a la Presidència de TMB ha fet possible mantenir la privatització del servei d’autobusos nocturns, del bus de Nou Barris i de totes les feines externalitzades que es realitzen a l’interior de TMB.

Des de la CUP de Barcelona s’ha proposat la promoció del Transport Públic de superfície mitjançant l’increment del servei amb la recuperació de línies, parades i eixos de la ciutat que estan descoberts ara com ara.

Millorant la prioritat de l’autobús en la circulació, realitzant compres de vehicles segons les necessitats i no per raons d’imatge (com s’ha fet en el cas dels biarticulats). I, per suposat, amb la gratuïtat del servei de transport públic, finançat via impostos, i no com ara que es repaga via impostos i via bitllet.

Per la seva banda, Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE al Parlament de Catalunya ha denunciat l’opacitat absoluta de la Direcció de TMB.

Opacitat en els sous dels 603 membres de l’equip directiu, opacitat en els comptes de l’empresa, opacitat en com acaben certs polítics del PSC a l’organigrama directiu de l’empresa.

TMB és una empresa que es dedica al transport públic de metro i bus però on alguns dels seus directius tenen cotxes oficials, s’utilitzen autobusos d’empreses privades per donar servei a les oficines i es compren places d’aparcament pels seus caps.

Una empresa que té com a President a Joaquim Forn de CiU i a Dídac Pestaña del PSC, una sociovergència que, com també a la Sanitat, va desmantellant el servei públic en benefici del servei privat. Des de la CUP-Alternativa d’esquerres es va reclamar al Parlament de Catalunya informació sobre TMB per poder acabar amb aquesta opacitat.

De moment, la resposta ha sigut el silenci o l’evasiva.

Una empresa pública com és TMB no pot continuar gestionada com s’ha fet fins ara. Ha de ser transparent amb el poble que la finança i ha d’eliminar un equip directiu totalment unflat.

Josep Garganté, de la COS d’autobusos de TMB, ha denunciat la relació de connivència entre la Direcció i els sindicats CCOO, UGT i SIT.

Mentre que la Direcció aplica retallades laborals, salarials i de servei de busos, aquests sindicats desmobilitzen a la plantilla, estenen l’argument de la por amb el xantatge d’un ERO si no s’accepten retallades i defensen un individualisme en contra de les vagues que s’han realitzat en el passat. Aquesta situació fa que la Direcció els hi torno els favors a aquests sindicalistes a través d’hores sindicals il·legals, ‘endollaments’ d’exdelegats sindicals a càrrecs directius i ‘endollament’ de familiars i afiliats a les empreses del bus i el metro.

Mentrestant, la Direcció no es cansa de gastar diners públics en represaliar als sindicats i als treballadors que intenten fer front a les retallades laborals, salarials i de servei. Ho ha fet a través d’un acomiadament declarat nul per repressió sindical, denunciant penalment i infructuosament a dos conductors que van informar d’un abús d’autoritat i intentant il·legalitzar les aturades realitzades als autobusos l’any passat, cosa que tampoc ha aconseguit.

Per últim, Benet Salellas, advocat penalista, ha exposat la querella criminal que s’ha presentat avui en relació a un presumpte delicte d’administració fraudulenta i a un delicte de malversació de fons públic, amb possibilitat d’atendre a la forma agreujada de l’article 432.2 CP en ser la quantia d’especial gravetat.

Candidatura d'Unitat Popular de Barcelona
9 de desembre de 2013 

Dossier de premsa: