Cal recordar que la interlocutòria del TSJC entra en contradicció amb l'article 9.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística, el qual instava a l'aprovació de normatives locals d'usos lingüístics i al qual responia el Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona suspès ara cautelarment pel TSJC. La maquinària judicial espanyola mostra així la seva funció repressiva contra el poble català i contra la seva llengua. Observem amb estupor i ràbia com, una vegada més,  les lleis aprovades democràticament pel Parlament de Catalunya queden escapçades, fet que demostra un cop més, si calia, que cal superar amb la màxima urgència els límits constitucionals, per tal de garantir un tractament just de la llengua catalana. Plantant-nos davant les lleis injustes farem un pas més cap a la nostra independència política.

 

Assumim l’esperit del de 10 juliol
Quan el 10 de juliol passat les catalanes i els catalans vam sortir en massa al carrer per a fer sentir la nostra veu contra una sentència del Tribunal Constitucional espanyol no ens queixàvem d’un simple tràmit erroni de l’administració espanyola, sinó que estàvem proclamant en veu alta el nostre rebuig contra una manera de fer de l’Estat espanyol, dels seus governants i de les seves estructures administratives i repressives. Doncs ara ens trobem davant un dels primers reptes que ens posa, en aquesta ofensiva legal, l’estat espanyol. I, tal com vam proclamar el 10 de juliol, diem ben clar que no podran aturar un poble que està esdevenint més i més conscient dels seus drets.

La llengua catalana es troba en una situació molt feble, tal com l’il·lustre lingüista Joan Solà, que ahir ens va deixar, no es va cansar de recordar. Les estadístiques són molt preocupants, fins a tal punt que sense un ús preferent de la llengua catalana al seu territori, no podrà subsistir. La crisi econòmica pot propiciar, a més, situacions de fractura social que l’ensorrament d’aquest factor de cohesió que és la llengua, pot accentuar, afavorint així l’extensió de l’explotació. Justament és la funció social que ha de fer la llengua, el punt de debat i no pas un altre: no debatem ara sobre un text legal o un altre, sobre una qüestió literal, sinó que estem considerant, ni més ni menys, si la llengua catalana té dret a viure o se li nega aquest dret. I en aquest moment, milions de catalanes i catalans ja hem dit que sí, que volem viure com a nació lliure, tot donant a la nostra llengua la funció social col·lectiva que li correspon. I no ens mourem d’aquí.

Més enllà de la desobediència
És probable que, com ja han començat a manifestar-ho, les diferents administracions concernides per les disposicions repressives injustes es neguin a acatar-les, perquè són conscients de l’ampli rebuig que poden trobar dins amplis sectors del poble. Donarem suport a aquestes preses de posició defensives de les administracions, com no podria ser d’una altra manera. Però això no hauria de fer pensar que la CUP es posarà al costat del govern actual de la ciutat de Barcelona amb la seva política de febleses i d’ambigüitats en política cultural i concretament en política lingüística. El govern de la nostra ciutat ja havia retardat fins a l’esgotament l’aprovació del reglament d’ús de la llengua catalana i – cal fer atenció en aquest detall capciós – no havia aprovat el nou reglament fins que no havia aconseguit que quedés condicionat amb el text de l’estatut d’autonomia que sabien que seria finalment retallat. El reglament es declarava vàlid si era “ajustat al text de l’Estatut”. L’alcalde Hereu (del PSC-PSOE) i els seus acòlits de l’Ajuntament, que ara fan posat d’esquinçar-se les vestidures i d’oposar-se a les retallades dels drets lingüístics, són els mateixos que havien deixat preparat el text del Reglament perquè quedés sense efecte amb el procés de retallades que per darrere ells mateixos, o els seus amics, estaven preparant.

Volem aclarir, com a CUP, i en tant que organització compromesa en la defensa activa de la llengua catalana, que el text del Reglament tal com havia estat redactat originàriament havia de ser considerat tan sols com un instrument parcial de tota una política, que el moviment de lluita per la llengua i actualment una àmplia majoria activa del poble català, volem que porti la llengua catalana a esdevenir la llengua general de relació social al seu territori. Continuarem, doncs, denunciant totes les maniobres que des de l’aparell central de l’Estat espanyol o des de les administracions que li són còmplices, es vulguin perpetrar contra la nostra llengua i la nostra cultura.

Recordant un cop més les paraules de l’il·lustre lingüista i defensor de la llengua catalana ja esmentat en aquest escrit, el professor Joan Solà, som conscients del “lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil” (...). La CUP de Barcelona fa, doncs, una crida a defensar els nostres drets lingüístics, culturals i nacionals, per mitjà de la mobilització popular i la denúncia de les polítiques ambigües i servils.