El passat dijous 10 de gener, convidats pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la CUP de Barcelona vàrem participar de l’acte de presentació de “249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem” i “Aportacions al Pla de Xoc contra l’atur juvenil de la ciutat”. En un acte realitzat al Centre d'Informació i Assessorament per a Joves, el debat es va orientar en l’emancipació del jovent i les prioritats en polítiques de joventut a Barcelona entre els cinc grups municipals amb representació a l’Ajuntament de la ciutat. La CUP vam fer les següents observacions des de la fila 0:

- Felicitem el CJB tant pel resultat obtingut en el document “249 propostes” com també, i sobretot, pel procés participatiu d’elaboració d’aquest.

-Ens encoratja la concepció “d’emancipació” utilitzada que inclou tant la dimensió econòmica (laboral), familiar (habitatge) com educativa (formació). 

- Considerem que les propostes sorgides des de l’associacionisme juvenil i de forma participativa i consensuada han de ser considerades per les administracions públiques com a  vinculants. Una consideració que fem des de la concepció de la necessitat d’una emancipació també política per part del col•lectiu juvenil, de no subordinació política vers els adults.

-Recordem que les assemblees d’ARRAN, que són els col•lectius juvenils dels diferents barris amb els qui tenim una relació més estable i fluida, no han participat d’aquest espai. Una no participació que es remet al 2008 quan el CJB presentava el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona, del que vàries Assemblees de Joves (ara ARRAN) van participar de l’elaboració d’aquest pla els anys precedents, però que després van veure com l’Ajuntament deixava en paper mullat aquell pla propositiu. 

A continuació vam fer les següents aportacions al document de propostes. Unes aportacions que fem des de la màxima proximitat pel que fa a contingut i metodologia, però amb la prudència de la distància de no haver participat de l’elaboració d’aquest.

- Primer, demanem que es comenci a considerar al jovent com un col•lectiu diferenciat. Si bé el jovent és un col•lectiu amb diferències de classe, gènere i procedència, comparteix unes mateixes necessitats i particularitats estructurals.

- Segon, i concretant en propostes d’emancipació no contemplades, demanem la consideració d’incloure en els instituts una formació en matèria laboral i concretament en drets laborals. Així com una formació sexual no només basada en reproducció i prevenció de risc, sinó també en afectivitat en el sexe. 

- Tercer, en matèria laboral, demanem la regulació de les feines submergides que majoritàriament desenvolupen el jovent com extraescolars, monitoratges, classes particulars, entrenadors d’esports, feines que són estructurals del sistema però que no tenen aquesta consideració.

- Quart, recordem també algunes altres qüestions a contemplar en el procés d’emancipació juvenil: les restriccions de l’espai públic mitjançant l’Ordenança del civisme que no ofereix alternatives a la persecució d’un oci alternatiu al mercantilitzat; les barreres econòmiques a l’ús del transport públic; la impossibilitat d’experimentar la sexualitat amb intimitat i de forma no precària sense la supervisió adulta; la falta d’equipaments juvenils per a ser autogestionats pel jovent de cada barri; o la impossibilitat de votar fins els 18 anys, mentre si que es permet treballar de forma regulada des dels 16.

-Cinquè, fem una crida a totes les joventuts amb partits o sindicats mare a “autoempoderar-se” o “emancipar-se políticament”. Que no permetin que prevalgui el corporativisme ni el “poder adult” i que facin respectar la consideració de vinculant de les diferents propostes que es desenvolupen des del Consell de Joventut de Barcelona, en tant que propostes de les que han participat directament amb la resta de col•lectius juvenils.