Atès que l’Ajuntament de Barcelona s’està recreant en l’habitual relat criminalitzador sobre el desenvolupament de la manifestació solidària amb la lluita veïnal de Gamonal que tingué lloc el divendres 17 de gener a la nit al centre de la ciutat, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona planteja la reflexió següent.

La intensificació de la violència política i econòmica exercida sobre les classes populars barcelonines als darrers anys ha arribat a un límit. Estem vivint una situació de veritable emergència social en què la majoria popular de Barcelona les està passant magres per afrontar el dia a dia, arran dels processos de precarització laboral, l’abandonament gradual de les polítiques de cobertura social per a gent sense feina, el desbaratament de la sanitat, l’educació –en tots els seus nivells– i els serveis socials públics, els desnonaments continus de famílies abandonades al carrer, la situació crítica de tanta gent gran amb unes pensions miserables i la puja reiterada dels preus dels serveis bàsics –aigua, gas, electricitat i transport públic–. Som davant d’una manca absoluta de perspectives ja no de futur, sinó de present.

Qualsevol anàlisi dels successos de la nit del 17 que no tingui en compte aquest context d’emergència social serà del tot enganyosa i maniquea. A Barcelona, durant la darrera setmana i en diverses mobilitzacions, s’han reproduït referències solidàries amb la lluita del barri burgalès de Gamonal. Per què un combat veïnal explícitament dur i sense concessions, lliurat a tants kilòmetres de Barcelona, està esdevenint motiu de solidaritat –des del jovent fins a la gent gran–? Sostenir la cantarella gastada que els incidents del divendres obeeixen a un afer merament “d’ordre públic” invisibilitza les raons socials d’aquest conflicte i en justifica un cop més la repressió. Ara bé, situar l’expressió d’un conflicte en el camp de la repressió no en resol les causes. 

La desigualtat i l’explotació manifesten la violència política del capitalisme. Resulta profundament hipòcrita apel·lar a l’“l’ordre públic” mentre els membres dels consells d’administració dels bancs que desnonen famílies engreixen els seus comptes i mentre la renda de les classes altes no para de créixer i la de la majoria de la gent no para de davallar. En aquest context, només un repartiment just de la riquesa i els treballs, i una utilització dels recursos públics que respongui a les necessitats de la majoria social popular, evitarà la condemna a l’abisme a què tantes persones, famílies i col·lectius s’estan veient abocats. I això cal començar a fer-ho ara. La tragèdia no rau en els quatre contenidors cremats que tant preocupen l’Ajuntament, la tragèdia rau en el que estan vivint centenars de milers de barcelonines i barcelonins llençats a la pura supervivència. La societat barcelonesa produeix prou riquesa perquè, ben repartida, ningú no hagi de patir per les seves condicions de vida materials en els termes en què ho està fent. Per nosaltres, la impunitat de la barbàrie que estem vivint no té cap justificació. Per tot això, la CUP fa una crida a la gent popular a organitzar-se políticament per plantar-hi cara, als barris i als llocs de treball.

La CUP de Barcelona volem mostrar tota la nostra solidaritat amb el moviment popular de Gamonal i la resta de mobilitzacions en solidaritat. La victòria sense pal·liatius del veïnat gamonalès contra els projectes especulatius de l'Ajuntament conservador del PP ens serveixen d'exemple per a la gent que lluitem contra l'Ajuntament conservador de CiU a Barcelona, i mostra un cop més que només lluitant, amb tot els mitjans necessaris, s'aconsegueixen victòries: la lluita és l’únic camí.

Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona
Barcelona, 20 de gener del 2014