Entrevista a Laia Alsina, portaveu de la CUP Barcelona (elSingulardigital.cat 15.09.2010)
Una setmana després que la CUP anunciés la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona, la seva portaveu, Laia Alsina,  explica la voluntat de la formació d'obrir la redacció del programa a la ciutadania, així com apostar per un model de ciutat més transversal i descentralitzat. La CUP tancarà en les properes setmanes les llistes electorals. Després quedarà la feina de fer-se conèixer en una ciutat on no fa ni un any que s'ha implantat.

 

A les properes eleccions municipals hi hauran més candidatures independentistes del que és habitual. Teniu por que afecti al vostre partit i al sobiranisme com a col.lectiu?
Tenim molt clar el model de ciutat que volem perquè creiem que ha d'anar acompanyat d'un projecte social. El d'Esquerra no el compartim, per tant no ens fa por que ens tregui vots. Reagrupament i Solidaritat Catalana, de moment no han dit res i quan els hem sentit parlar no els hem sentit gaire interessats en l'àmbit local, ni fent un discurs que vagi més enllà del model nacional. Ara mateix no ens preocupen perquè entenem que l'independentisme ha d'anar acompanyat d'un canvi social. 

Quines són les línies mestres del vostre model?
Hi ha àmbits importants com el de la salut, l’educació, l’habitatge o el transport públic. Són àrees que cal definir ara amb el programa. De moment ens hem centrat molt amb la campanya d’habitatge i ara hem de començar a fixar-nos en la resta. Per això ens fa falta la gent, perquè ens ajudin sense, d’altra banda, oblidar que som un partit d’esquerra i independentista. Volem també tractar temes que de vegades es desatenen com la cultura popular, la llengua catalana o la gent gran.

Esteu oberts però a una possible coalició amb altres forces de l'esquerra independentista?
Ara mateix el que tenim molt clar és que ens volem presentar com a CUP de Barcelona. Si algú vol venir a parlar amb nosaltres no li direm a ningú que no. El nostre interès no és entrar a l'Ajuntament i fer coalicions per quedar-nos-hi. Si no hi entrem seguirem fent la feina igual, és a dir, no volem ser a l'Ajuntament per agafar la trona. Volem ser-hi per seguir treballant i perquè tota la gent que ara no té la possibilitat d'accedir a l'Ajuntament pugui fer-ho.

Què vol dir quan afirma que hi ha gent que no pot accedir a l'Ajuntament?
Que no tenen qui els representi. Tan la gent que tria opcions que no obtenen representació, com la que ha votat opcions que sí que han obtingut bons resultats, però que després s'han vist decebudes amb l'acció dels qui havia triat. També hem d'afegir-hi el gran nombre d'abstencionistes. Tota aquesta gent no està representada i creiem que necessita tenir veu a l'Ajuntament.

La setmana passada la CUP va aprovar en assemblea presentar-se a les eleccions municipals. Quin va ser el suport dels militants a aquesta decisió?
Hi ha haver una gran unanimitat tot i que aquest és un aspecte intern. La decisió va ser majoritària. De llarg. Feia temps que se’n parlava. En assemblees anteriors s’havien estat fent grups de treball per veure pros i contres. Hi ha molta il•lusió i ganes de tirar endavant el projecte dins l’assemblea local.

La CUP de Barcelona té menys d’un any d’edat. Sou prou coneguts per encarar unes eleccions municipals?
En una ciutat amb un milió i mig d’habitants cal sumar molts suports. Per això estem fent la nostra campanya d’expansió, per donar-nos a conèixer, per animar a la gent a participar del projecte que, com hem dit a la presentació de la candidatura, està obert a les propostes dels ciutadans per redactar el programa. Com més gent siguem, perquè creiem que la CUP pot reunir gent d'ideologies molt diverses, més fort serà el projecte. Volem sumar esforços de tothom, també la dels que treballen a la ciutat però no hi viuen.

Com fareu que els no-empadronats puguin participar de la política municipal?
Evidentment, no tenen dret a vot però ens interessa què opinen. Una persona que cada dia creui la ciutat per anar a la feina pot ajudar, per exemple, a millorar-ne la circulació. Per això farem trobades sectorials a cada districte per escoltar el màxim possible de veus. I així confeccionar un programa amb allò que vol la gent i no amb el que ens imaginem que vol.

Tindrien continuïtat aquestes reunions en cas que entressiu al consistori?
Sí, s’han de seguir convocant després de les eleccions. Sinó deixaria de tenir sentit el nostre projecte, o sigui, tot el que es faci des de la CUP de Barcelona s’ha de fer comptant amb les persones que viuen a la ciutat. També amb les plataformes, entitats i col•lectius, que n’hi ha molts, i sovint només s’escolten quan diuen el que interessa als governants. És important fer la feina als barris i no a la Plaça de Sant Jaume.

Per entrar us cal un 5% de la participació. Quants vots us caldran aproximadament?
És difícil saber-ho. Hi ha hagut eleccions que el límit es trobava en els 45.000 vots. En d’altres ha sigut de 62.000 sufragis. Cal una xifra que és difícil d’aconseguir perquè Barcelona és la ciutat que és, però ens presentem amb la il•lusió d’assolir-la.

Teniu algun sondeig electoral que us doni pistes sobre quines són les vostres possibilitats?
De moment no. Sabem que en estudis encarregats per altres formacions ens hi ha comptat però no sabem amb quines xifres. Tot i així aquestes dades es van prendre quan no érem oficialment una opció a l’alcaldia.

Us preocupa que partits com ERC capitalitzin l’organització de la consulta independentista a la ciutat?
Tenim molt clar que és un moviment ciutadà que s’ha de separar de qualsevol procés electoral. Per això la nostra proposta era que es celebrés després de les eleccions municipals, quan ningú en pogués treure profit. No només Esquerra en vol treure profit, altres partits hi veuen una manera de projectar-se i per això tots han coincidit en voler organitzar-lo abans de les eleccions. El perill existeix però confiem que una organització ciutadana tant forta com Barcelona Decideix ho impedeixi.

Com elaborareu les llistes electorals?
Les persones que en poden formar part són militants. La decisió es prendrà en una assemblea tot i que encara està per definir si consultem col•lectius de la ciutat per saber quin perfil de candidat voldrien. Apostem per l’elecció directa tot i que no depèn de nosaltres.

En cas que entréssiu quina seria la vostre política de coalicions?
Farem les nostres propostes per el model de ciutat. Si hi ha algú que s’adiu plenament amb la nostra proposta l’hi donarem suport. No per mantenir-nos donarem suport a algú. Farem les coses conscients del que volem i cenyint-nos-hi exlusivament. No per mantenir-nos la cadira donarem suport o ens agruparem amb una força o altra.

Aquestes eleccions són un assaig per presentar-se més tard al Parlament?
Som conscients que el que passi a Barcelona, ens agradi o no, influeix a la resta del territori. Si més no el país n’està amatent. Hem vist com ha passat al revés, que entitats que s’han presentat al Parlament i han obtingut representació després no han aconseguit un lloc en ajuntaments de ciutats grans. Per tant potser seria més fàcil per la CUP entrar al Parlament que no pas fer-ho a l’Ajuntament de Barcelona. Ningú s’ha d’animar o desanimar pel que passi a Barcelona. Condiciona però no determina.

Joan Ridao assegura que vol captar el vot catalanista del PSC a les properes eleccions al Parlament. Voleu fer el mateix amb els votants descontents d’ERC a les municipals?
Creiem que podem sumar el suport de les persones que, ni a nivell social ni nacional, creuen que la ciutat no respon a les seves necessitats. Per tant és possible que aquells que es sentin decebuts amb alguna oferta independentista s’identifiquin amb la CUP. Sabem que aquesta gent és conscient que la independència que defensem no és a qualsevol preu, que per tant implica canvis socials.