No ens fareu callar!

El 18 d’octubre, la CUP de Barcelona va engegar la campanya «Radicalitzem la democràcia» per tal d’analitzar i millorar tots aquells organismes “participatius” que té l’ajuntament de Barcelona, així com cada districte de la ciutat.

Quan la vam començar no ens imaginàvem que en comptes de fer una feina encarada a millorar el que ja teníem, primer hauríem de lluitar per tal de no perdre la nostra veu als espais actuals de participació, ja que des de fa uns mesos es veta sistemàticament qualsevol intervenció de la Candidatura d’Unitat Popular de Sarrià-Sant Gervasi ens els òrgans “participatius” del districte. Ens expliquem:

Tot va començar el 5 de desembre del 2013. Aquell dia, la CUP de Sarrià-Sant Gervasi vam anar al Consell Plenari per tal de, a part de fer un seguiment institucional de tot el què està passant al districte, fer algunes preguntes que creiem adients. Per primera vegada, el president del districte, només ens va deixar fer una pregunta amb l’excusa de que “ja feien prou deixant parlar a un partit sense representació ni a l’ajuntament ni al districte” i que “no es podia fer més d’una pregunta per organització” fet totalment fals si revisem les actes dels consells plenaris dels últims anys.

Mirant el Reglament intern d’organització i funcionament del districte de Sarrià-Sant Gervasi aprovat l’any 2002 no hi ha cap article que parli de participació dels partits extraconsistorials. És per això que vam fer una instància per tal de demanar quins eren els fonaments jurídics amb els que Oscar Ramírez, president del districte, vetava la participació de la CUP en el torn de precs i preguntes.

Sense rebre cap resposta, el dia 6 de febrer, vam voler participar a l’Audiència Pública de l’estat del Districte per tal de fer aquelles preguntes que no havíem pogut fer al Consell Plenari. L’Audiència es va acabar sense que se’ns donés torn de paraula. Al finalitzar, el President del Districte es va adreçar públicament a nosaltres dient-nos que no ens havia deixat parlar i que les explicacions se’ns donaven a la resposta de la instància que ens havien enviat uns dies abans. Va acabar dient que si a partir d’ara volíem parlar, ho hauríem de fer-ho com a ciutadans. Aquella audiència, però, ja havia acabat i ni com a CUP ni com a ciutadans ens havien deixat parlar.

La resposta, via mail i correu convencional, no arribava. És per això que vam anar a demanar que se’ns reenvies la carta, que potser hi havia hagut algun problema amb l’adreça. Després d’unes trucades ens van reenviar el mail, ja teníem la resposta! Dos dies després, però, l’ajuntament va quedar ben retratat, i és que vam rebre la carta! Carai quina eficàcia, demanàvem que se’ns reenvies la resposta i ens arriba per mail i per correu convencional! La jugada que ells creien perfecte els hi havia sortit malament, i és que tot i que la carta tenia data de 5 de febrer, un dia abans de l’Audiència pública, el segell de correus era del dia 13 de febrer, uns dies després de que nosaltres denunciéssim que no ens havia arribat resposta.

Per tant queda clar la primera intenció del districte, dir que ens havien enviat la resposta i esperar a que “aquests novells de la CUP se’n cansin”. Vist que no ens vam conformar amb el silenci no van tenir més remei que enviar la resposta fent veure que eren complidors a l’hora de respondre, manipulant la data d’enviament.

I es clar que no la volien enviar, perquè l’argument jurídic amb el que es basa el president és totalment subjectiu i partidista. Vist que no pot vetar a la CUP fent servir l’article 36 que parla de les intervencions de la ciutadania en els òrgans participatius, ha de fer una lectura esbiaixada de l’article 11 que parla de les atribucions del president del districte, on enlloc parla de partits politics extraconsistorials ni de poder fer més d’una pregunta als plens. Una lectura que arriba 12 anys després de la publicació del reglament, com per art de màgia.

 És per això que la CUP de Sarrià-Sant Gervasi exigim poder participar als consells planaris, audiències públiques, comissions consultives i altres òrgans “participatius”. Primer de tot per respecte a totes aquelles persones que ens van votar a les anteriors eleccions municipals i a les que representem, i després perquè no hi ha cap article del Reglament intern d’organització i funcionament que expliqui explícitament que no puguem participar.

Desitgem que quedi clar que en cap cas volem restar temps de participació als altres col·lectius del districte sinó que volem ser un complement a les seves propostes. Si ens hem d’estar 10 minuts més a cada ple per poder parlar hi estarem, millor per tots.

Dins el marc de la campanya «Radicalitzem la democràcia» des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi demanem, també, que es redirigeixi el rumb de les noves normes de participació ciutadana que volen ser una línia continuista de les que ja hi ha, sense tenir cap voluntat de dotar de poder decisori a la ciutadania. Seguirem sentint allò de: - i vostè quan cobra? – Doncs el meu cotxe és vermell, fi de la sessió.