La CUP de Barcelona va realitzar dijous passat el seu primer acte públic al districte barceloní de l’Eixample. L’espai triat per acollir-lo fou la Casa Golferichs, edifici històric que la lluita veïnal va salvar de l'enderroc per convertir-lo en un centre públic obert a la ciutat ara fa més de 20 anys.

L’acte sota el títol “Parlem d’habitatge?. Realitats i propostes” va esdevenir d’una banda un punt de trobada de reflexions i propostes al voltant de les polítiques públiques de foment a l’accés a l’habitatge digne, i d’una altra un acte de denúncia a la política pública en matèria d’urbanisme i habitatge duta a terme pel consistori barceloní durant les darreres dècades.

Albert Giner, membre del nucli de l’Eixample, va presentar la nova formació política i va encarregar-se de moderar la xerrada.

Al seu torn Ada Colau de l’Observatori de Drets Socials (DESC) i activista pel dret a l’habitatge, va ser l’encarregada de fer una contextualització general sobre la problemàtica de l’habitatge. Ada Colau va repassar el procés de mercantilització de l’habitatge arreu de l’Estat, i de manera especial a la ciutat de Barcelona, així com les seves causes i conseqüències. Es va fer especial esment a la pèrdua de control de les administracions a l’hora de fixar les polítiques d’habitatge, a la dependència específica a la legislació estatal o bé a la manca de sòl públic i disponible i al seu preu. Tot plegat, per concloure que en combinació amb la destrucció de llocs de treball milers de persones s’estan veient abocades a la marginació social degut als deutes acumulats per fer front als crèdits bancaris.

A continuació, Joan Itxaso de la Plataforma Sagrada Família - El Poblet en defensa dels equipaments, va iniciar la seva intervenció explicant el conflicte obert al barri de la Sagrada Família arrel de la vulneració i/o no execució dels compromisos que va prendre l’Ajuntament de Barcelona l’any 1999 amb les entitats del barri desprès de les mobilitzacions veïnals a favor dels equipaments i en contra l’especulació sota el lema “Salvem la Myrurgia”. Per Itxaso “El model Barcelona convé als poderosos i als especuladors” i denuncia que “és un model que prioritza els projectes faraònics mentre deixa els barris de la mà de Déu”. D’altra banda, el membre de la plataforma veïnal va posar una dosi d’optimisme al afirmar que la mobilització serveix, i exposar que cal tenir en compte tres aspectes en qualsevol mobilització la via legal, la mobilització dels veïns i la repercussió mediàtica.  

Finalment, Anna Ginés de la CUP de Barcelona va presentar les xifres de l’alarmant situació que es viu a la ciutat, marcada per les dificultats per disposar d’un habitatge digne. També va explicar les línies bàsiques de la campanya d’urbanisme, que es va engegar públicament amb la difusió de la xifra dels 80.000 pisos buits a Barcelona.

Ginés va difondre les propostes generals de la nova formació política barcelonina en l’àmbit de l’habitatge, que passen per conèixer el cens real de pisos buits a la ciutat, per forçar-ne la seva posada en lloguer a través de penalitzacions, o si s’escau, d’expropiacions, així com per la rehabilitació d’habitatges i la promoció del lloguer en detriment del foment de la propietat. Des de la CUP es percep que el problema recau en els grans propietaris, on destaquen especialment les entitats financeres. Els diferents ponents van coincidir en assenyalar com sovint es presenta el problema de l’habitatge com a litigis entre particulars quan la problemàtica es deu especialment entre llogaters i grans propietaris.

L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes i intervencions del públic assistent. En aquestes hi va destacar l’aposta per entendre l’habitatge com un dret universal com l’educació o la salut, i les reflexions que apuntaven la necessitat, d’una banda,  d’optar exclusiva i definitivament per la promoció d’habitatge públic en règim de lloguer, i de l’altra, d’una intervenció pública que impedeixi l’acumulació d’habitatges sense ús.