Rèplica a la resposta d’Interior respecte l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 30 d’Abril de 2013.

No volem restar callades davant la resposta que Ramon Espadaler, Conseller d’Interior, ha remès justificant el desplegament policial de la tarda del 30 d’Abril de 2013, entre d’altres.

En el manifest que va rebutjar l’actuació d’aquella tarda d’Abril, firmat per 18 col·lectius, denunciàvem la presència de més de 200 antidisturbis pels barris de la Vila de Gràcia perseguint una manifestació de poc més de 100 persones, de cara el dia internacional dels i les treballadores. El què vam considerar com una mesura intimidatòria i repressiva cap a la gent que planta cara a aquest sistema en vigília de tant senyalada data.

Ramón Espadaler, en primer lloc, afirma que el nombre exacte de agents mobilitzats va ser de 77. Quan recordem i veiem el vídeo difós pel moviment 15M, contem ni més ni menys que 80 agents, només en aquell carrer, i sense tenir en compte els altres molts agents que s’ubicaven a la zona de Passeig Sant Joan, Joanic i demés punts de la Vila, ni els agents de paisà. Espadaler menteix. Es un fet provat. I només per això ja restem qualsevol tipus de credibilitat a aquesta resposta i l’entenem com una maniobra per justificar allò injustificable i per seguir amb el discurs de la transició en el que la dissidència és criminalitzada. Que la violència només l’exerceix una banda.

Afirma també que hi havien els agents necessaris “per la configuració urbanística del barri”. Mai havíem vist un desplegament semblant i que nosaltres sapiguem, la configuració urbanística continua sent la mateixa. Així mateix pel fet que es trobaven lluny dels vehicles “van haver de dur amb ells el material de dotació” responent a la pregunta per les màscares de gas. Doncs bé, si els gasos lacrimògens només es poden utilitzar en espais amplis i “la configuració urbanística” és la que és, només té una explicació: fer por. Crear terror. Exercir terrorisme.

Per últim tracta de justificar aquest desplegament referint-se a uns cartells que definien la marxa com a “combativa” (combatre la pobresa també deu ser molt perillós?) i per l’historial de movilitzacions a Gràcia – Sherwood en diuen – (l’historial hi segueix sent, i no hem tornat a veure un desplegament semblant). Qui s’omple de paraules d’il·legitimitat, destrosses i aldarulls, generalment no és capaç de veure les causes que han portat a aquesta dissidència. No és capaç de veure la il·legitimitat, les destrosses (de vides) i els aldarulls (financers) que bancs i multinacionals han sembrat al nostre país. Només quan la violència estatal, policial, empresarial i bancària sigui reprimida, la violència dissident desapareixerà. D’altra banda seria guarir un síndrome sense conèixer les causes, sigui aquest síndrome desitjable o no.

Cap resposta d’Espadaler pot justificar la presència de més de 200 anti-avalots per una manifestació de 100 persones. Només una. La voluntat d’exercir violència simbòlica policial. I aquesta, sembla que no està reprimida.

Més informació:

- Resposta integra del Conseller d’Interior a la pregunta formulada per la CUP-AE.

- Comunicat conjunt de denúncia de l’actuació policial, de 3 de Maig de 2013.

Arran Gràcia, CUP Gràcia, Endavant Gràcia

Foto: @FacuDiazT