El passat dissabte 3 de setembre al vespre, a la plaça Àngel Pestaña –al barri de la Prosperitat– vam fer la presentació oficial del nucli de Nou Barris de la CUP de Barcelona, amb l’ assistència de més d’una seixantena de persones, de les quals volem destacar especialment el suport rebut de companyes i companys de la Trobada Alternativa de Nou Barris.

Aprofitant aquesta presentació, vam comptar amb la presència de l’Isa Garnika, membre de la CGT i treballadora de la sanitat, la qual tractà del procés de privatitzacions endegat pel Departament de Salut, i mes concretament sobre els actuals tancaments de Centres d’Atenció Primària i de diverses plantes a l’hospital de la Vall d’Hebron. Ho contextualitzà en termes comparatius amb altres països d’Europa per reflectir les nocives conseqüències del model que s’està imposant.

A continuació va parlar la Rosa Cañadell, de la USTEC de l’àmbit de l’Educació, que ens va fer un resum històric de les moltes privatitzacions i retallades que hem patit al llarg dels anys, per part de la conselleria d’Ensenyament, tant dels primers Governs Convergents com posteriorment del Tripartit, fins arribar al moment actual amb el govern d’en Mas. Emfasitzà especialment el malbaratament de recursos públics esmerçats en l’escola concertada.

Tot seguit, en Saturnino Mercader, membre per la CGT a Autobusos de Barcelona (Transports Metropolitans de Barcelona) , ens va fer el relat de la victòria aconseguida per descansar dos dies a la setmana i també sobre el fet que fins ara l’empresa no els ha abaixat el salari un 5%, ja que TMB té molt clar que en cas de fer-ho, els respondrien amb mobilitzacions contundents. En Saturnino plantejà la immensa trampa de la crisi com una reordenació del poder dels grans capitalistes. “Els rics no pateixen cap crisi, som nosaltres que la patim!”, digué.

Per últim, el company Gerard va fer la nostra presentació del nucli de Nou Barris de la CUP de Barcelona. Va destacar la diversitat de tothom qui en formem part i la necessitat d’esdevenir una autèntica eina per construir la unitat popular, des dels carrers i més enllà de classificacions –anarquistes, comunistes i socialistes–, a fi d’articular la lluita en tots els conflictes del districte en què puguem donar suport amb la nostra feina i per avançar en un veritable combat per l’alliberament social i nacional –dues dimensions d’un mateix conflicte en la conquesta per la llibertat i la justícia social–. Així, recordà els orígens populars i d’esquerres del catalanisme polític des del segle XIX i raonà el perquè de la nostra acció solidària, internacionalista, antiracista, independentista i socialment emancipadora, més necessària que mai dins el paisatge actual a escala estatal i global. També plantejà els elements amb què voldran paralitzar-nos i dividir-nos: les lloes al ciutadanisme, els discursos contra els immigrants –per a la CUP hi ha una sola classe treballadora catalana, independentment del país en què ha nascut cada persona–, l’associació de les protestes amb la violència i, és clar, la repressió econòmica i policíaca. No hi haurà sortides individuals –digué–: la sortida serà col·lectiva o no serà.