Aquest passat dilluns 19 d’octubre en una petita sala de la seu del Ministeri d’Hisenda de Barcelona va tenir lloc una de les operacions especulatives més escandaloses i indignants dels darrers temps a la nostra ciutat. El Ministeri d’Hisenda del Gobierno-más-progresista-de-la-historia subhastava al millor postor una part important del litoral de la ciutat. Archer Hotel Capital (AHC), fons propietari de l’Hotel Arts va comprar quasi la totalitat dels lots engreixant el botí del Govern espanyol fins als 93 milions d’euros. Aquest fons gestiona capitals de dos grans fons d’inversions internacionals, l’holandès ABP i GIC, amb origen a Singapur.

Feia setmanes i mesos que era coneguda la intenció d’aquest fons d’adquirir el conjunt dels lots com ja havia fet abans amb altres peces, per convertir tota la façana litoral de la zona en un gran complex que extengui l’ús privatiu de l’hotel de luxe fins al mar. Feia mesos que s’advertia el caràcter especulatiu i privatitzador d’aquesta operació. Davant d’això una part del Govern municipal, ha mostrat una pretesa disconformitat estètica amb aquest fet, però declarant-se impotent per fer-hi res, més enllà d’aconseguir la gestió a partir d’ara dels vials.

El Govern municipal el formen els dos mateixos partits que el Govern espanyol. És indigne i deshonest promoure el cap de setmana el pensament i el debat sobre la ciutat inclusiva i participativa, els béns comuns o les sobiranies productives i el dilluns subhastar el litoral de la ciutat. Els dos partits que formen el Govern municipal són igual de còmplices d’aquesta enorme pèrdua per Barcelona i per les veïnes, de la mateixa manera que els dos partits que formen el Govern espanyol en són igual de culpables. Mantenir aquests acords a Barcelona i Madrid significa avalar l’actuació dels dos Governs.

Per això reclamem que com a mínim, l’Ajuntament impugni judicialment la subhasta, reclami la cessió de tots els espais a l’Estat, obri un procés participatiu per decidir-ne els usos i finalment els delimiti i els reguli. Cal impedir per tots els mitjans que els propietaris de l’Hotel Arts converteixin un espai de totes en un parc temàtic pel turisme de luxe. 

Barcelona viu un moment clau que hauria de provocar un canvi de rumb. La crisi de la Marca Barcelona i del model basat en el turisme i els grans esdeveniments posa de manifest el conflicte d’interessos entre el capital i la vida, entre els fons voltors i d’inversió i el dret a la ciutat i a una vida digne dels seus veïns i veïnes. Malauradament, les accions i els missatges del govern municipal els últims mesos són clares: reproduir sense matisos el model. 

La CUP Barcelona ha manifestat des de l’inici del mandat que aquest Govern representava la simple reedició de la Marca Barcelona. Avui tornem a fer una crida per la conformació d’una veritable oposició popular a la ciutat negoci, la ciutat morta que subhasten al millor postor. Des de l’únic lloc on és possible: des del carrer, des dels col·lectius i lluites que mantenen l’esperança d’una Barcelona habitable per les classes populars. 

Recuperem el litoral, recuperem la ciutat!